Els flamencs volen més autogovern

Una vegada més, el flamencs de Bèlgica exigeixen d’incrementar el seu autogovern. Ja fa anys que molt d’analistes consideren que el primer estat de la Unió Europea que es pot dividir és el belga. Hi estic d’acord, tot i que altre parlen més de la possibilitat que Escòcia se separi de Regne Unit. En aquest cas no ho tenc tan clar. A Escòcia no li ha anat malament la unió amb els anglesos –els gal·lesos són residuals en tots els sentits--. Tant la bandera, com les seleccions esportives, com altres foteses els han permès de mantenir viu l’esperit escocès.

Bèlgica és un cas diferent. D’una banda, és una unió sense sentit. Una de les comunitats que en formen part, la flamenca, habita diversos estats: els Països Baixos, França, la mateixa Bèlgica... Això és un problema. De fet, Flandes no forma part dels Països Baixos per una qüestió religiosa: els flamencs belgues són catòlics. Que la unió dels belgues és feble, ho demostra que la mateixa selecció de futbol és denominada Belgium: ni en flamenc (neerlandès), ni en francès.

Per què no se separa, doncs, Flandes de Bèlgica? Tothom ho sap, però hi insistiré: per culpa de Brussel·les. La capital de l’Estat, que hauria de ser flamenca per una qüestió geogràfica, és poblada per una majoria de francòfons, valons, que tenen por de quedar separats de la resta de la seva regió natural. La majoria de flamencs parles també francès, però aquest bilingüisme no és correspost. Com que a més a més, econòmicament els flamencs hi surten perdent, el desig d’esdevenir independents és obvi. Al final, els pobles europeus demanen dues coses: símbols i euros.