Moviments a ERC
És molt probable que un 10 % dels vots que va perdre Esquerra Republicana de Catalunya vagi anar a parar a les Candidatures d’Unitat Popular (CUP). Això, en si, és una bona notícia, però només relativament.
Per als que ens sentim catalans, tot i que als menorquins no ens ho deixen ser, l’ensopegada d’ERC, si només és temporal, pot servir per fer que els actuals dirigents redrecin el rumb del partit. Si hi sumem la reflexió que sobres de les passades eleccions va fer Jordi Portabella –que en va treure una deducció que l’honora— i el naixement de corrents dissidents com el de Joan Carretero i, a partir d’ahir d’Esquerra Independentista, tenim la possibilitat de forçar el tàndem Carod-Puicercós a canviar de política. Si, pel contrari, tots aquests moviments esmicolen el partit, tots hi sortirem perdent.
De moment, tot sembla indicar que la direcció es veurà obligada a modificar la seva estratègia. La van vessar en acceptar de ser membre del segon tripartit. No solament no han aconseguit engolir-se part del PSC, sinó que li han permès de comandar a canvi de res. Alguns analistes comenten que la decisió de Portabella ha descol·locat del tot Iniciativa. Hi estic d’acord. Tot plegat ha fet, o farà canviar el mapa polític de Catalunya. El tripartit està condemnat i la seva feblesa és evident. Tant de bo acabi amb noves eleccions o, si més no, amb un canvi de socis. Em faria molt feliç veure que ERC i CiU s’aliaven i es plantaven davant el president més incapaç de la història recent d’Espanya. Em cau bé, Rodríguez Zapatero, però m’obliga a creure que no serveix. Qui no té un programa clar, no pot governar. Qui vol fer content tothom, acaba decebent tothom. Qui no se sap imposar al seu propi partit, com ha de comandar la resta de ciutadans?
Per als que ens sentim catalans, tot i que als menorquins no ens ho deixen ser, l’ensopegada d’ERC, si només és temporal, pot servir per fer que els actuals dirigents redrecin el rumb del partit. Si hi sumem la reflexió que sobres de les passades eleccions va fer Jordi Portabella –que en va treure una deducció que l’honora— i el naixement de corrents dissidents com el de Joan Carretero i, a partir d’ahir d’Esquerra Independentista, tenim la possibilitat de forçar el tàndem Carod-Puicercós a canviar de política. Si, pel contrari, tots aquests moviments esmicolen el partit, tots hi sortirem perdent.
De moment, tot sembla indicar que la direcció es veurà obligada a modificar la seva estratègia. La van vessar en acceptar de ser membre del segon tripartit. No solament no han aconseguit engolir-se part del PSC, sinó que li han permès de comandar a canvi de res. Alguns analistes comenten que la decisió de Portabella ha descol·locat del tot Iniciativa. Hi estic d’acord. Tot plegat ha fet, o farà canviar el mapa polític de Catalunya. El tripartit està condemnat i la seva feblesa és evident. Tant de bo acabi amb noves eleccions o, si més no, amb un canvi de socis. Em faria molt feliç veure que ERC i CiU s’aliaven i es plantaven davant el president més incapaç de la història recent d’Espanya. Em cau bé, Rodríguez Zapatero, però m’obliga a creure que no serveix. Qui no té un programa clar, no pot governar. Qui vol fer content tothom, acaba decebent tothom. Qui no se sap imposar al seu propi partit, com ha de comandar la resta de ciutadans?
posted by Francesc Sintes Giménez | 1:41 p. m.
2 Comments:
"Per als que ens sentim catalans, tot i que als menorquins no ens ho deixen ser..."
Des d'aquesta roqueta nostra anomenada Menorca; has ficat la pota fins al coll. Parla per tú. Ni tots els menorquins volen ser catalans,ni tots els catalans volen ser nació independent. Alerta amb la versió catalana de "furia española" :(
Estic parlant només per mi (encara que ho podria der per uns quants(. Als menorquins no ens deixen ser catalans. El que és evident és que, encara que ens deixassin, prop entre un 85 i un 90% no ho voldria ser. No descobresc res de nou.
I també et don la raó que molts de catalans no volen ser independents. I segur que la majria no ho vol: cap problema, si no ho vol no es demana. Tampoc no hi veig cap problema. Això no és ficar la pota, això és dir el que m'agradaria: res més.
Francesc Sintes
Publica un comentari a l'entrada
<< Home