Un dia assenyalat

Avui és un dia en què commemor moltes coses. Un 7 de juny va tenir lloc, el 1640, la revolta dels segadors a Catalunya. Un 7 de juny, el de 1967, els jueus van poder tornar a pregar davant del Mur de les Llàgrimes. I un 7 de juny, vaig fixar –justament per aquests dos motiu anteriors—la meva residència a Ciutadella de Menorca.

Arran de la revolta del Corpus de Sang, Catalunya va començar a donar les passes per perdre part del territori, tot i que la secessió no seria efectiva fins dinou anys després, el 7 de novembre de 1959. El Rosselló i la Cerdanya passaven a ser francesos. Solament Llívia continuà formant part de la gran Catalunya, tot aprofitant que era una vila i no un poble i que el tractat especificava que tots els pobles de les dues comarques passarien a estar sota la sobirania francesa. El cas és que encara avui Llívia pertany a Espanya. Amb la supressió efectiva de les fronteres gràcies a l’acord de la Unió Europea, la vida dels seus habitants deu ser molt més senzilla. Supòs que, abans, cada cop que sortien del terme devien travessar la frontera. Un embull. Amant com som del rugbi, cada setmana m’interés pels resultats dels equips de la Catalunya Nord, la USAP –que té un bon equip de rugbi a 15— i els Catalans Dragons (o a l’inrevés), també de la mateixa vila i que participa en competicions de rugbi a 13.

La recuperació de la possibilitat de pregar davant del Mur, va fer que els jueus recobressin el símbol més gran del judaisme. Durant dinou anys havien substituït aquest lloc de pregària per la tomba de David que és fora de la ciutat vella de Jerusalem. Curiosament, Dayan va tenir la valentia de no plantar la bandera jueva dalt el Mont del Temple, o Esplanada de les Mesquites, i el control efectiu d’aquesta escara recau en el Waqf. D’una banda, Israel es declara sobirà del lloc, de l’altra també ho feia el rei de Jordània, descendent dels antics custodis dels Sants Llocs de l’Islam, la Meca i Medina. Els haixemites, que van ser expulsats d’Aràbia per la família Saüd, havien perdut l’honor de vetllar per aquests llocs, però els permeteren de fer-ho pel tercer lloc sant per als musulmans: Jerusalem o al-Quds. Durant aquesta guerra, els jueus van poder tornar a Hebron, on des de feia més de trenta segles sempre hi havia hagut jueus, excepte a partir de 1929, quan van patir un “pogrom” i en van ser expulsats . Actualment, encara no poden entrar del tot al seu segon lloc sant, la Cova dels Patriarques, ja que tenen barrat al pas a una de les tombes, la de Jacob.