Conflictes oblidats

I continuam ignorant què passa a Darfur. Els periodistes, alguns, solament ens informen sobre els conflictes en què ells pateixen poc perill. No els exigesc que s’arrisquin més del compte, car fóra una petició injusta, però em sembla intolerable que ens venguin com a únics aquells que ells consideren importants.

Darfur no ven. Iraq i Palestina sí. Qualsevol conflicte en què una de les parts implicades és França o Rússia o Xina és tapat. Sempre és més senzill criticar exclusivament els Estats Units i Israel. El cas de Darfur i el del Grans Llacs de l’Àfrica, és un dels més greus dels darrers anys i, tanmateix, gairebé no se’n parla. Tampoc no sentim a dir gairebé res de les barrabassades que fa a Zimbabwe el gran Mugabe. Aquest genocida sembla com si comptàs amb immunitat

Robert Mugabe està provocant una autèntica carnisseria al seu país. Si no compta amb el vistiplau dels mitjans de comunicació, almanco s’aprofita del seu silenci. Mentre el règim de la República Sud-africana va ser racista sí que rebíem informació, insuficient, molt insuficient, però la rebíem. Mugabe ha fet matar uns dos milions de persones, segons afirmen algunes fonts. També és un règim racista, encara que els morts no són només blancs. Que hi van anar, al seu país, a colonitzar-lo, a explotar-lo i a fer-se’l seu, ningú no ho dubta. Que es van apoderar de terres que no eren seves, tampoc. Ara bé, això no és motiu per anihilar-los. A Zimbabwe hi ha gana. El sistema polític del dictador ha fracassat: això és una evidència. Però també ha fracassat part d’Occident. Concretament tots aquells que ho consenten.