Un tren uneix els pobles coreans

Ahir, un ten va recórrer la distància que hi ha entre les els estats en què es divideix la península de Corea. Això és una bona notícia. La millor seria que ambdós països tornin a ser un de sòl.

El règim comunista amb vocació monàrquica de Corea del Nord, l’únic cas de la història –val a dir que a Romania el “conducator” pretenia de fer el mateix i garantir que el seu fill el succeiria--, ha estat un exemple absolut del fracàs d’un sistema. Tots recordam que no fa gaire anys va haver de manar ajut a tot el món per alimentar la població que el pateix. El règim continua aïllat i tot just Xina, i per raons geoestratègiques hi manté una bona relació. Corea del Sud, en canvi, ha progressat molt des que va acabar la guerra entre ambdues Corees. La renda dels darrers és disset vegades més alta que la dels del nord. Això, en si mateix, no vol dir massa cosa, ja que més que de renda disponible, hauríem de parlar de capacitat de compra. Però és que també en aquest camp la diferència és abismal. Val a dir que en acabar la guerra que enfrontà Nord contra Sud la butxaca dels súbdits de cada estat pesava pràcticament el mateix.

És cert que el règim del Sud fins no fa massa era dictatorial, però avui ja no és així, la qual cosa és utilitzada pels defensors del liberalisme com a exemple que aquest sistema acaba conduint sempre a la democràcia. Ho deix així.

S’arribaran a ajuntar els dos països? Complicat. Si les dues Alemanyes van patir prou en fusionar-se –i la renda dels habitants de la Federal només era quatre vegades superior a la dels de la Democràtica--, aquí el problema pot ser més greu. Als del sud, els fa por haver-se d’unir. En tenen ganes, car són un sol poble, però... Que acabaran junts, n’estic segur; també m’agradaria saber com i quan. I no és poca cosa.