Diari d'un cremat

"L'esbarzer cremava, però no es consumia" (Èxode, 3,2). Estar fet de matèria gairebé ignífuga, m'allarga el turment. Les coses de cada dia que em cal recordar, malgrat que em provoquin moltes visites a un cirurjà plàstic. La "Unitat de Cremats" s'ha convertit en la meva llar. Em començ a plantejar d'alcoholitzar-me a base de "cremadillos"

dimecres, de novembre 12

Els occidentals: homicides imprudents

Ara són les Maldives les que s’enfonsen. Fa uns mesos eren unes illes de la Polinèsia. La culpa és de tots però no hi feim res per evitar-ho. Fins i tot podríem afirmar que hi col·laboram activament.

Sigui certa o falsa la teoria que les emissions de CO2 provoquen l’escalfament del planeta i en fer-ho eleven el nivell de la mar, fora lògic estar “si més no” atents en aquesta possibilitat. Descartar-la com fan algunes persones em sembla agosarat. I si tenen raó els que prediuen un desastre?

De qualsevol manera, Occident abusa a l’hora de consumir i cremar combustibles fòssils. Estam jugant amb la mort d’altri i açò és ben bé un homicidi imprudent: no ho puc qualificar d’assassinat, però no em manquen ganes. Aquí, mentrestant, estam ben calentets, ben il·luminats, ben “transportats”, ben satisfets en emprar cuines que xuclen més energia de la necessària. Fer un tomb per una oficina “pública” fa pena. La temperatura que hi ha és un abús i el llum es malgasta quan els funcionaris hi són... si és que no han sortit a fer un cafè llarguíssim, tot i que en aquest cas el consum continua essent el mateix. I en acabar la jornada, encara podem plorar més: impressores enceses, ordinadors no apagats, calefacció connectada fins i tot durant les vacances... Gran persona el funcionari. La majoria diuen que són d’esquerres... però no practiquen. Els que es declaren de dretes, aquests temes no els importen gens ni mica. Abans en tenien prou a estalviar per fer una estada estiuenca a les Maldives, ara ja no ho podran fer.

Powered by Blogger

Free Web Counters
Free Counter