Gazprom? I ara... és russa!

Fa una temporada la pressió de part dels “importants” va impedir que Gas Natural pogués dur a terme una OPA per adquirir ENDESA. Aquest fet no és gens anormal. Gas Natural fa un tuf a català que calia eliminar de qualsevol manera. Aleshores el capital alemany era l’opció per evitar aquella OPA, la resta són vuits i nous i cartes que no lliguen.

Sobte per tant que el que valia fa uns mesos –abans una empresa alemanya que catalana— en un cas, no rebi el mateix tractament en un altre. De cap manera es pot comprometre avui –diuen alguns— la “alloquesigui” espanyola. El capital rus no deu ser bo i cal posar entrebancs per evitar que s’apropiï del 20 % de REPSOL. Qui ho pugui entendre que m’ho expliqui. Ep, i no tenc cap simpatia pels actuals amos del capital rus.

La conclusió a què arrib és que hi ha massa fanatisme i massa nacionalisme –perdó, patriotisme constitucional—que roda per les Espanyes. Abans es podia admetre ser “dominats” per alemanys”, ara ens podem permetre de posar en perill el sistema financer espanyol. I és que és açò el que passarà quan les quatre grans constructores s’enfonsin. Sacyr Vallheromos és una d’aquestes quatre. El seu deute és molt superior al que mantenia MARTINSA. Sacyr pot deixar un gran forat en qualsevol moment. Si Gazprom estava disposat a adquirir el seu 20 % a REPSOL, ens feia un bon favor. És un possible risc dependre de Rússia, però és una certesa que Sacyr és a punt de fer un forat immens en el sistema financer espanyol. Res d’açò importa. L’or de Moscou servia per justificar una lamentable política econòmica durant la Dictadura, però l’or de Moscou no serveix per rescatar els nostres estalvis.