Hebron, una altra vegada

Vuitanta “colons” jueus han estat desallotjats per ordre judicial de la ciutat de Hebron. Ja sé que en català se sol apostrofar Hebron, però jo no ho faig car el nom de la ciutat s’ha de pronunciar com a Jebron, amb jota castellana.

Sobta veure el que passa a Hebron. Una ciutat on els jueus van residir ininterrompudament durant més de 3000 anys. Solament després de la matança de 1929 la van abandonar. La premsa espanyola sempre ha parlat del dret dels musulmans a continuar habitant a les terres dels seus avantpassats, però en aquest cas el tractament és diferent. Es veu que aquestes persones, qualificades de colons tot i que algunes provenen dels expulsats l’any 1929, no tenen dret a habitar on vivien els seus avantpassats.

Amb Hebron hi ha un dels problemes més mals de resoldre entre àrabs i jueus. La Cova de Machpelah, on hi ha enterrats sis patriarques jueus –un dels quals, Abraham-Ibrahim-- és l’origen del conflicte. En aquesta tomba, on hi ha enterrats, a més a més, Isaac, Jacob, Sarah, Rebecca i Leah --els cinc darrers no tenen res a veure amb els musulmans—fa uns anys un jueu fanàtic va matar molta gent, em sembla que unes 29 persones. L’única dels patriarques que no és enterrada aquí és Rachel, que reposa prop de Betlem. Altres com Josep descansen a altres indrets. Aquest que acab d’esmentar ho fa prop de Shekem, Nablús per als musulmans. En començar la segona intifada, (em sembla que era la segona), el primer que van destruir els musulmans va ser aquesta tomba. Pocs dies després l’Autoritat Nacional Palestina ordenà que la reconstruïssin. Ho van fer... però la transformaren en una mesquita.

A Machpelah, una de les tombes no pot ser visitada habitualment pels jueus i la gent calla. Quant els croats van abandonar Terra Santa van cedir la tomba (tot el recinte) als musulmans amb la condició que els jueus no poguessin entrar-hi. S’havien de conformar a pujar fins al setè escaló anterior a l’entrada. Una solució acceptable fora una entesa entre ambdós bàndols, però és complicat. Explicar tot l’afer de Hebron seria massa llarg i superaria amb escreix l’extensió de les notes que apunt en aquest diari.