Diari d'un cremat

"L'esbarzer cremava, però no es consumia" (Èxode, 3,2). Estar fet de matèria gairebé ignífuga, m'allarga el turment. Les coses de cada dia que em cal recordar, malgrat que em provoquin moltes visites a un cirurjà plàstic. La "Unitat de Cremats" s'ha convertit en la meva llar. Em començ a plantejar d'alcoholitzar-me a base de "cremadillos"

dijous, de març 2

Ave, Lino, els que contruiran t’estimen!

Recordau la salutació nazi, el Heil Hitler? A Espanya van intentar de fer una mena de còpia que no va reexir: “Saludo a Franco, arriba a España”. Va ser un nyap. De fet, solament quatre falangistes l’empraven, i només la segona part: aixecaven el braç a l’estil Mussolini i et clavaven un “Arriba España” majestuós. Referèncioa a Franco, cap ni una. Una llàstima. Encara vaig ser a temps de veure saludar així. Val a dir que qui ho feia havia estat a la “División Azul”. Cada cop que venia a Alaior –era ciutadellenc—ens feia una demostració enmig de sa Plaça.

A Ciutadella, com a ciutat antiga, hom ha cregut que seria millor adoptar un estil més arcaic. El romà pot ser una bona tria. “Ave! “. Tanmateix, com que així, sense anestèsia, seria massa curt, no és sobrer allargar-lo i emprar-ne un de semblant al que utilitzaven els gladiadors abans d’estirar el potó. He sentit a dir que la proposta serà agrair a segons qui el servei –immens servei— que els fa en facilitar-los la construcció de cases noves. Una coincidència? En definitiva, prest sentirem a dir “Ave, Lino, els que contruiran, t’estimen!”. Quina sort que encara hi hagi gent agraïda en aquest món. Mentre hi quedin solars, cap problema.

1 Comments:

Anonymous Anònim said...

Here are some links that I believe will be interested

d’agost 02, 2006 1:35 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

Powered by Blogger

Free Web Counters
Free Counter