Diari d'un cremat

"L'esbarzer cremava, però no es consumia" (Èxode, 3,2). Estar fet de matèria gairebé ignífuga, m'allarga el turment. Les coses de cada dia que em cal recordar, malgrat que em provoquin moltes visites a un cirurjà plàstic. La "Unitat de Cremats" s'ha convertit en la meva llar. Em començ a plantejar d'alcoholitzar-me a base de "cremadillos"

dilluns, de juny 4

Bush s’ha tornat ecologista?

Encara que sigui per no perdre la seva posició de superpotència, Bush ha decidit de proposar de reduir un 50 % l’emissió dels gasos que provoquen l’escalfament global. És una bona notícia. Com era d’esperar, part de la premsa occidental l’ha criticada. HI ha la mania de Qúestionar qualsevol cosa que facin o surti dels Estats Units i això em sembla absurd. Fins no fa gaires setmanes, se’ls criticava –i d’una manera justa— perquè havien intentat de frenar l’aplicació dels Protocols de Kyoto Ara, quan fan exactament el contrari, també reben, tot cercant raons ocultes en la seva proposta.

Fa poques setmanes era Europa qui volia encapçalar la lluita contra el canvi climàtic. Aleshores ningú no va dir que, rere la decisió europea, s’hi amagàs un intent de reduir la distància entre nosaltres i els americans a l’hora de ser competitius.

Que Bush, que fins ara no havia destacat per aplicar una política respectuosa cap al medi ambient –més bé al contrari— hagi canviat, és un bona notícia. Si ho fa per un interès econòmic, és secundari. D’una banda, veim clar que els que neguen la influència de l’home en l’escalfament queden en pilotes i, de l’altra, s’obre un llumí d’esperança que la cosa canviï. Dubt molt que russos, indis i xinesos s’afegesquin al pla, però de moment el país més responsable de l’endemesa ha rectificat. I ho ha fet a través d’una persona que volia eliminar boscos per evitar que es cremassin i també volia extreure petroli d’Alaska, cosa extremadament perillosa en el cas que hi hagués un abocament d’un petrolier al mar si hi havia un accident. Ecologista radical com som, tant me fa quina raó l’ha empès a canviar de postura: el que m’importa és que ara van a les meves.

3 Comments:

Anonymous Anònim said...

Tanta por o més que en Bush em fan els xinesos a 20 anys vista.

Ara, lo que ja és paorós és el cofoïsme social malbaratant sense mesura i tornant-nos meuques del consum pel consum: 3 cotxes, 3 teles, 5 mòbils, 2 ordinadors, 2 impressores, 1 fax-scanner, 15 aparells elèctrics de cuina, 5 electrodomèstics grossos, 4 assecadors de cabells, 50 bombetes,... ... ... .. ... ... (lo típic en una llar qualsevol, comptant que l'indiot del fill encara no s'ha emancipat)

de juny 05, 2007 11:52 a. m.  
Anonymous Anònim said...

A mi, encara me'n fan més els xinesos i per una raó ben simple: no permeten que ningú obri la boca. Als EUA, almanco hi ha gent que surt al carrer, diaris que es queixen, directors de cinema que van contra el sistema...

De totes maneres, una de les coses més lamentables és que prop d'un 50% de l'energia es tiri, literalment.

Francesc Sintes

de juny 05, 2007 1:50 p. m.  
Anonymous Anònim said...

A data d'avui es pot dir que les paraules de Bush eren tan sols aixó; paraules. Qui va dir "hechos són amores i no buenas intenciones"?
No obstant és ben cert el que dius de la llibertat d'expressió als USA.
Jo afegiria que Espanya supera en un 48% les emissions de C02 signades com a tope en el Tractat de Kioto.
És molt fàcil per còmode "ver la paja en el ojo ajeno y no ver la viga en el propio" o algo així va dir qualqú una vegada.
Primer cal ser, o esforçar-se, en ser fidel a allò que es defen i desprès ja podrem obrir la boca sense que es puguin traure'ns els colors.

de juny 07, 2007 9:34 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

Powered by Blogger

Free Web Counters
Free Counter