Joan Carles I

Per raons que no tenen res a veure amb la institució monàrquica, he de reconèixer que no som cap “fan” del rei d’Espanya. El fet que es tapin tantes coses de la seva vida, no em sembla tolerable. I no em referesc a la seva intimitat: això és el seu problema i de el de la seva dona. El que em fa mal és que quan en fa una, tothom calli. Estic parlant de infraccions per superar els límits de velocitat, etc. Amb això no vull dir que corri, que no ho sé; simplement parl d’infraccions per coses normals.

Tanmateix, he de reconèixer que de tant en tant ha demostrat tenir pebrots. Això ho ha fet palès diverses vegades: en admetre de restaurar la democràcia, probablement el 23-F, i darrerament en referir-se al procés de pau al País Basc.

Consider que aquest rei és un intrús i que no li pertocava assumir la Corona, però és un bon professional. Al cap i a la fi, la seva funció és la d’un professional. Aquí, li he de donar el meu vistiplau.

És això un motiu prou sòlid per ser monàrquic? Probablement no. Però el fet és que fa la seva feina i la fa bé. De totes maneres, qui millor la fa és la seva dona. Aquesta encara té més pebrots que ell. M’encanta quan suporta les crítiques per no voler anar als toros. El seu fill, no és així. Ha estat incapaç de demostrar que sap assumir la feina per la qual l’havien preparat. Fins i tot abans de ser coronat, ja ho ha demostrat. Mal futur té la monarquia a Espanya. Tenim un príncep mediocre i una princesa sobre la qual el millor que poden fer és no dir res.