UN ERROR DE CÀLCUL

El líder de Hezbol·lah, Hassan Nasral·lah, ha declarat que havia comès un error de càlcul en fer segrestar dos soldats israelians, fet que va provocar una resposta duríssima d’Israel contra la part del Líban, especialment on resideixen els xiïtes.

Nasral·lah, en dir açò, demostra que a més de ser un estrateg mediocre –tant com els que van ordenar l’ofensiva israeliana— és un cínic. I ho és per diversos motius. En primer lloc, no només van segrestar dos soldats dintre d’Israel, sinó que a més a més n’havien matat vuit en la mateixa operació. En segon lloc, havien llençat diversos katiuxes contra nuclis habitats per civils a Israel. En tercer lloc, va disposar de trenta-quatre dies per “reconsiderar” l’error. En quart lloc, encara no ha alliberat els soldats. I per acabar: la seva acció ha provocat que la resposta vagi acabar amb la vida de moltíssimes persones, la majoria del seu bàndol, aquelles persones que s’estima tant.

Amb aquests arguments no pretenc absolutament res. Tot i que el “casus belli” és bastant clar, com ho és qui va ser l’agressor i qui l’agredit, la resposta israeliana em va semblar des del primer moment una equivocació ja que era una guerra que no es podia guanyar. El resultat ha estat prou evident. Una no-victòria, el Líban fet puré, Israel empobrit, i un excés de morts inútils. Israel no pot combatre contra aquest tipus d’exèrcit. Pot vèncer en enfrontaments convencionals, però mai contra milicians que s’amaguen a nuclis habitats i disparen des d’allà: es pot comprovar en molts de vídeos penjats a Internet. Si Israel no va patir més baixes civils va ser perquè disposa de refugis. El mateix Jordi Pujol, que era de vacances a Haifa, va haver de protegir-se quatre vegades. La pluja de míssils va ser important i només la manca de precisió i aquests refugis han evitat el desastre a Israel. No puc dir el mateix del Líban.

Nasral·lah va cometre un error de càlcul. Olmert, un altre.