COACCIÓ RELIGIOSA

Ahir van penjar una “opinió” anònima sobre el meu darrer comentari. Hi deia que jo només parlava de coacció física en la imposició de les creences. El comentari és encertat, almanco en el fons. M’ha fet reflexionar, cosa que agraesc al seu autor.

Efectivament, algunes persones empren qualsevol tipus de mitjà, com ara la pressió psicològica, per atreure adeptes. Concretament parlava del Legionaris de Crist, però també ho hauria pogut fer dels mormons, testimonis de Jehovà... i fins i tot dels jueus messiànics (un grup controvertit i malvist tant per jueus com per cristians) o d’algunes branques de jueus ortodoxos que persegueixen els que han abandonat el judaisme per fer-los tornar a mare. Tanmateix, no crec que sigui ben bé el mateix que la pressió dels islamistes –no és just confondre’ls amb els musulmans— que empren encara l’espasa per alliberar-te, sense demanar-te si vols ser lliure.

La pressió psicològica la vaig patir prou de petit. A l’escola algun mestre (algun “hermano” ens feia por. Record quan ens contava que a una persona se li havia omplert la boca de cucs quan posava en dubte la virginitat de Maria. Podria donar més exemples, molts, però no cal. Té raó qui m’enviava el comentari. Tanmateix hi discrep perquè això, a Occident, em sembla que ha canviat. Ja no t’assenyalen amb el dit si no vas a missa, gosaria a dir que és ben a l’inrevés. Quan hi anava, fa uns vuit anys, alguns companys em miraven com una cosa rara. Tal vegada també hi havia certa coacció en la seva manera d’actuar. També n’hi ha quan l’Església aprofita la seva força per influir en l’educació.

El tema és conflictiu. Caldria arribar a permetre que cadascú fes el que volgués. Personalment no veuria malament que a Menorca hi hagués alguna mesquita. Em sembla enriquidor que hi hagi esglésies anglicanes, luteranes, etc. Més d’una vegada he anat a sa Roca al temple budista i m’hi he trobat molt bé. El pluralisme és bo. El problema és que només a Occident el permetem, i que tenc la sensació –potser equivocada— que els islamistes (INSISTESC que no s’han de barrejar amb els musulmans) no toleren aquesta pluralitat. En confondre Xara i fe, passen per damunt de les lleis civils, que són les que han aprovat els nostres representants: els que hem escollit. Està bé que una persona posi les creences sobre la llei, el que no ho està és que me les imposi.