LA DARRERA D’EVO MORALES

Els pecats a l’hora de triar els ídols es paguen. Del que més em penedesc és d’haver cregut cegament en l’esquerra durant tants d’anys. M’he curat i només hi crec a estones. Tres dels símbols de l’esquerra, Castro, Allende i Evo Morales són (eren en el cas d’Allende) fastigosos. El primer fica els homosexuals a la garjola; el segon pontificava sobre la conveniència de castrar els que no eren prou intel·ligents; i el tercer... ai, el tercer!

Evo Morales pretén incorporar les lleis indígenes a la Constitució. Fantàstic! Quan ho aconseguesqui, que ho aconseguirá, els lladres seran fuetejats públicament enmig de la plaça i a les adúlteres les deixaran sense cabells. No hi ha res com l’escarni públic. Els quítxues i els aimares imitant els àrabs, qui ho havia de dir!

També podria criticar Chávez o el fantasma de Daniel Ortega i els seus amics. Aquest cop no ho faré. I és que altres dictadors també han estat unes males bèsties, com ara Videla, Pinotchet, Stroessner... Aquest darrer, recentment desaparegut, era conegut com el Tyranosaurus i “el primer fal·lus del país”. Pobre Paraguai! Vulguem o no, hem d’optar per la democràcia, encara que massa vegades els polítics ens facin oi.