RATZINGER: UNA IMPRUDÈNCIA?

Em sembla que el Papa ha estat atacat injustament. Que hi hagi queixes del musulmans, ho puc entendre, però que n’hi hagi de gent que passa de la religió, és una cosa incomprensible.

Que els musulmans tenen la pell molt fina, és un fet. Que no és el mateix pegar que rebre, també ho és. I també és ben cert que gairebé totes les religions, com ara la cristiana –en aquest cas la branca catòlica-- tenen les seves pàgines negres.

La reacció d’alguns musulmans ha estat l’esperada; però, com ser habitual en ells, excessiva. Han atacat esglésies d’ortodoxes i protestants que no tenen res a veure amb el Papa. Podríem dir que això és atribuïble a la incultura, però és que a Occident també ficam totes les branques islàmiques en el mateix cove.

Em fa l’efecte que la premsa hauria hagut de ser “censora”: s’havia d’haver autocensurat, per prudència. Som partidari de dir la veritat i de no prohibir als periodistes de fer la seva feina, però també cal anar vius amb el que es diu. Ser prudent és intel·ligent.

Explicat tot això, és un fet que cal aclarir fins a quin punt Islam i violència estan lligats., independentment del que en pensi el Papa No em referesc al lligam entre el poble (els fidel), sinó als imams, ulemes, etc. Les fawues condemnatòries a ciutadans no musulmans sovintegen tant com l’empenta d’alguns caps al martiri. Si el Papa ha estat imprudent en citar –va remarcar dos cops la paraula “cit”—Manuel II Paleòleg, ja ho sabrem amb el temps. Si pel contrari era conscient del que deia i ha sacrificat el seu prestigi per deixondir la gent, la seva opció pot ser considerada com a valenta o com un error monumental: depèn de qui jutgi. Que algunes esglésies patirien les conseqüències era quelcom que podíem esperar. Si la monja ha estat assassinada per aquest motiu, la cosa és més seriosa. Tanmateix, em deman què passaria si l’atac el patís un lloc “molt sagrat”, com ara l’església del Sant Sepulcre. Com reaccionarien aleshores els cristians? Hem de tenir en compte que aquest lloc és custodiat per cristians de diverses branques, no només catòlics. Aconseguiria un ecumenisme “momentani” per fer front a l’amenaça? Tot és molt complicat.

Particularment, la meva estima cap al Papa no canviarà. Malgrat que no som catòlic, em sembla una persona admirable i que raona les coses, encara que aquest cop s’hagi pogut equivocar o l’hagin fet equivocar. El cas em recorda la visita de Sharon al lloc on hi havia el Temple.