DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

M’agrada llegir part dels diaris uns dies tard. És una mania. Per això, record dues notícies referides a l’ecologia que m’han cridat l’atenció d’una manera especial. La primera resulta còmica: els musclos de riu desapareixen per culpa del “Prozac”. Aquest antidrepressiu, que conté fluoxetina, en ser abocat als rius a través de les canonades d’aigua –evidentment sense depurar—comporta aquesta mal influència en els musclos. També las buidades de bufeta, quan algun afectat alleuja el seu malestar augmentant el cabal d’aigua dels rius. Hauré de mirar on faig un riu, a partir d’ara, quan torni a prendre fluoxetina.

La segona és més seriosa. El món consumeix en nou mesos allò que la terra triga un any a produir. I aquest termini es va escurçant. Allò del desenvolupament sostenible és posat en dubte. Sempre ha estat una quimera. No hi crec. La mania de l’home de creure’s l’amo de la Terra és imprudent.

I encara n’hi podríem afegir una tercera,, que vaig llegir fa més de tres mesos. Cada dia es tallen 200.000 arbres per fer mocadors i tovallons de paper... a més del paper sa, que ara tothom anomena paper de wàter o paper higiènic. Encara sort que a l’Índia, als països musulmans i a l’Àfrica es netegen directament amb la mà i amb aigua (quan en tenen) o amb arena, etc.