INTERROGATORIS DURS

El govern del EUA ha aprovat els interrogatoris durs. No és el primer país democràtic que adopta una mesura així. Emprar aquest sistema per obtenir un confessió o informació no em sembla acceptable. Encara conserv a l’esquena tretze marques provocades per una broma de certa policia. Un bon amic, company de pis, Vicent Conca, va denunciar l’Estat espanyol després d’haver estat torturat. Va rebre una indemnització econòmica.

Que un estat qualsevol es vulgui defensar d’enemics, ho consider normal. Fins i tot podria estar d’acord que empri mitjans no massa lícits. El que no acceptaré mai és la tortura física. Hi ha prou productes químics –pentotal sòdic, escopolamina, etanol...—per fer-te “amollar” informació sobre possibles atemptats que no cal recórrer a la punyada ni a l’aplicació del tercer grau.

Si algun dia som sospitós de formar part d’una banda perillosa, no posaria cap objecció al fet que m’injectassin algun dels productes esmentats. Sempre és millor que quedar tocat psicològicament per a tota la vida. És possible que aquests productes no funcionin tan bé com diuen, no ho sé, però dubt molt que cap no se n’hagi descobert cap. Emprar-los en un interrogatori per delictes “comuns” vulnera la seguretat jurídica de l’individu i no es poden fer servir com a prova per inculpar l’acusat, això és evident. Tanmateix, en el cas que el seu ús es destini solament a obtenir informació sobre FUTURS actes terroristes amb la intenció d’evitar víctimes innocents, tenc més dubtes.