A SUÈCIA SÍ QUE DIMITEIXEN

Quina diferència! A Suècia dimiteix un ministre perquè no havia pagat durant uns anys el cànon per la televisió (que és obligatori en aquell país) i per irregularitats en la contractació d’una cangur. Aquí no dimiteix ningú, ni que l’hagi feta molt grossa. Recordau el cas de l’aigua a Ciutadella? El ministre suec encara podria al·legar (falsament) que mai no mirava la televisió i que la meitat dels suecs tampoc no paguen el cànon, però dubt que cap casa cabilda no consumesqui aigua. Jo sí que he pagat sempre l’aigua, però he contractat cangurs il·legalment –com gairebé totes les
famílies--: a Suècia no tindria futur polític. Sortosament, aquí no tenc no ganes de tenir present.

La notícia, emperò, també em fa veure que a Suècia alguna cosa no funciona tan bé com volien vendre’ns. És evident que el sistema trontolla quan un cinquanta per cent del poble deixa de pagar un cànon. O no practiquen massa la socialdemocràcia que prediquen alguns, o els encarregats de cobrar són funcionaris mediocres.

Suècia ha estat un model important, i una mentida tova. És un dels països que més ha explotat el Tercer Món, tot i que se li ha de reconèixer que ha sabut acollir immigrants des de fa dècades. Record que quan vaig visitar Estocolm les dues coses que més em van impressionar (ciutat a part), van ser una festa en què hi havia representants d’una burrada de països exportadors de mà d’obra –o d’exiliats-- , cadascun amb la seva parada i una conversa amb un kurd que havia quedat paralític després de ser torturat per la policia turca.