Diari d'un cremat

"L'esbarzer cremava, però no es consumia" (Èxode, 3,2). Estar fet de matèria gairebé ignífuga, m'allarga el turment. Les coses de cada dia que em cal recordar, malgrat que em provoquin moltes visites a un cirurjà plàstic. La "Unitat de Cremats" s'ha convertit en la meva llar. Em començ a plantejar d'alcoholitzar-me a base de "cremadillos"

dilluns, d’octubre 30

Nacionalista i liberal

En el món polític, Menorca camina coixa. La meva dèria és aconseguir de crear un partit liberal i nacionalista. No cal trencar relacions amb ningú El grau de nacionalisme no hauria d’excloure’n els integrants.. El sentiment de pertinença a una nació més gran, tampoc. Hom es pot sentir ciutadà alhora espanyol o balear. Altres, solament menorquins o fins i tot poden sentir que formen part –és el meu cas— dels Països Catalans.

Estic convençut que amb una opció nacionalista milloraria l’economia de la Roqueta. Ni PP ni PSOE ens tenen prou en compte. No comprenc que ens estimem tant qui ens decanta, qui només ens xucla. En crear-se l’Estat espanyol, tal com ara el coneixem, no ens hi van voler. En Felip V ens va fer fora. Malgrat que, amb la Constitució, l’Estat ens ha retornat cert poder de decidir, aquesta cessió és insuficient. I encara gràcies que tenim el PSM. Tanmateix, no n’hi prou.

Un estat que destina un 58 % de les despeses en aeroports al de Madrid (sense comptar la T-4), no mereix que l’adorem. Un estat que ens decanta dels països a què estam lligats culturalment, tampoc. Ens estan furtant la capacitat de competir econòmicament amb Espanya, amb Europa i amb Àsia. L’economia menorquina fa massa temps que ha deixat de ser sòlida. El turisme ens ha fet perdre l’equilibri i ara que ha entrat en crisi ens abocam a la totxana. I feim més cases i més i pisos, mentre hi hagi espai. I aquests habitatges són una indústria i els ocuparan persones que vénen de fora. Tenen dret a venir i nosaltres l’obligació d’acollir-los. Malauradament, la cultura pròpia, no ho suportarà .

1 Comments:

Anonymous Anònim said...

Francesc,
Malgrat el meu prisma social és esquerranós, el prisma nacional em fa evident la necessitat de normalització del sistema de partits del país endegant definitivament la peça que hi manca al trencaclosques: el centre-dreta amb consciència nacional.

Tens feina, Francesc.

d’octubre 30, 2006 1:15 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

Powered by Blogger

Free Web Counters
Free Counter