Carod-Rovira i Otegi

Dos dies moguts pel que fa al nacionalisme. Les declaracions de Carod-Rovira i d’Otegi són prou importants.

Carod –que, cal recordar-ho, no va donar suport al nou Estatut de Catalunya— ha manifestat que si aquest Estatut és aprimat pel Tribunal constitucional, a Esquerra no li restarà cap altra sortida que optar pel sobiranisme.

Otegi ha proposat que els pobles bascs i el navarrès siguin els que han de decidir si volen caminar junts. Les crítiques de part de la “caverna”, han estat importants, com era previsible. Tanmateix, cal recordar que la disposició addicional quart de la Constitució, diu, textualment, açò. “1. En el caso de Navarra, y a efectos de su incorporación al Consejo General Vasco o al régimen autonómico vasco que le sustituya, en lugar de lo que establece el artículo 143 de la Constitución, la iniciativa corresponde al Órgano Foral competente, el cual adoptará su decisión por mayoría de los miembros que lo componen. Para la validez de dicha iniciativa será preciso, además, que la decisión del Órgano Foral competente sea ratificada por referéndum expresamente convocado al efecto, y aprobado por mayoría de los votos válidos emitidos”. I, seguidament, diu així: “2. Si la iniciativa no prosperase, solamente se podrá reproducir la misma en distinto período del mandato del Organo Foral competente, y en todo caso, cuando haya transcurrido el plazo mínimo que establece el artículo 143”. Em sembla que qualsevol comentari sobra.

Serà discutible, constitucionalment, la postura de Carod-Rovira –fins i tot puc acceptar que de cap manera no és constitucional--, però mai no ho pot ser, de discutible, la d’Otegi. I a mi, m’entren unes ganes esbojarrades de ser com els navarresos. Sé que a Menorca, de moment, no ens podríem unir a Cvatalunya, car la federació de comunitats –excepte en el cas de la basca i la navarresa— no és permesa per l’actual Llibre Sagrat, però, almanco, aquess poden votar si volen caminar junts amb els bascos, cosa que a nosaltres no ens deixen fer amb els catalans.