Divorci a CiU?
S’arribaran a separar CDC i UDC? Algun dia, supòs que sí. El fet que l’actual líder de Convergència no tengui, encara, el carisma de Jordi Pujol confereix a la unió entre ambdues forces una debilitat que abans no tenia. Artur Mas és un bon líder, però el pujolisme sense Pujol és difícil de sostenir. Tanmateix, em doldria la separació de CiU.
A hores d’ara, ningú no sap què aconseguirien ambdues forces per separat. Tot sembla indicar que CDC disposa de més oportunitats de ser la força més poderosa. Hi acull un grau de pluralitat superior: liberals, socialdemòcrates... Unió té al seu favor la història. Juntament amb Esquerra Republicana de Catalunya, Unió és el partit més antic entre els que encara s’asseuen al Parlament o a les Corts (Congrés i Senat). Això pot no ser suficient. Mancat de figures com Manuel Carrasco i Formiguera o, més recentment, de Miquel Coll i Alentorn, el lideratge de Duran i Lleida mai no ha estat tan poderós com per poder amenaçar de trencar l’acord entre Convergència i Unió.
Unió continua recorrent un camí erràtic. A vegades pesa més el seu component democratacristià que no el nacionalisme . Algunes vegades s’ha escampat el rumor que substituiria el PP a Catalunya, que faria el que fa el PSC respecte del PSOE. No em semblaria malament si el PP no acuàs com actua a la resta de l’Estat. Seria trair la història d’UDC però... Unió dóna la sensació que té massa interès a ocupar un Ministeri. No hi estic del tot en desacord. El que no tenc tan clar és si ha arribat el moment.
A hores d’ara, ningú no sap què aconseguirien ambdues forces per separat. Tot sembla indicar que CDC disposa de més oportunitats de ser la força més poderosa. Hi acull un grau de pluralitat superior: liberals, socialdemòcrates... Unió té al seu favor la història. Juntament amb Esquerra Republicana de Catalunya, Unió és el partit més antic entre els que encara s’asseuen al Parlament o a les Corts (Congrés i Senat). Això pot no ser suficient. Mancat de figures com Manuel Carrasco i Formiguera o, més recentment, de Miquel Coll i Alentorn, el lideratge de Duran i Lleida mai no ha estat tan poderós com per poder amenaçar de trencar l’acord entre Convergència i Unió.
Unió continua recorrent un camí erràtic. A vegades pesa més el seu component democratacristià que no el nacionalisme . Algunes vegades s’ha escampat el rumor que substituiria el PP a Catalunya, que faria el que fa el PSC respecte del PSOE. No em semblaria malament si el PP no acuàs com actua a la resta de l’Estat. Seria trair la història d’UDC però... Unió dóna la sensació que té massa interès a ocupar un Ministeri. No hi estic del tot en desacord. El que no tenc tan clar és si ha arribat el moment.
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home