Refugiats
Quants de refugiats hi ha al món? Bastants més del que diuen. No sé com treuen els comptes, però és evident que n’exclouen col·lectius. Així, hom no hi inclou els acadis i caldeus que can fugir d’Iraq mentre governava Saddam Hussein, ni els armenis que viuen a la diàspora de s de fa dècades, etc. La manipulació del concepte de refugiat és una cosa bastant comuna.
Un dels principals problemes dels refugiats és que no obtenguin la nacionalitat del país que els acull. Açò pot ser raonable en el cas dels “primers” refugiats, però és molt discutible que els fills d’aquests, que ja han nascut en sòl estranger, no puguin optar a ser ciutadans d’un nou estat. Quan vaig anar a l’Iran vaig provocar un petit embull perquè havia donat diners a uns refugiats afganesos. La cosa va anar així. Havia canviat 200 dòlars per la moneda legal iraniana, pels quals em van donar un feix de bitllets que feia prop d’un pam. En total, la quantitat que n’havia obtingut era d’1.430.000 dinars (ara no record si era aquesta la moneda, però sí la quantitat). Uns dies després, encara em sobrava més d’un milió, així que cada cop que veia un pobre li donava un “verdon”, que era com coneixien els “guiris”, com jo, els bitllets de 20.000. Mentre els vaig repartir entre els súbdits del país, cap problema; ben al contrari, solament rebia somriure’s d’agraïment. Ara bé, quan els vaig donar a un al·lot que va resultar que era afganès, em van començar a cridar i em deien que en aquell no n’hi havia de donar. Em va molestar i els vaig dir que també eren persones i en tost de donar-los un bitllet, n’hi vaig donar uns quants (tampoc no tants). Va acabar malament, però no em van agredir.
Els refugiats destorben això és un fet. I també destorben els desplaçats: aquelles persones que pertanyen al mateix grup ètnic que les acull: fan nosa. Durant unes setmanes, no hi sol haver gaire problemes, després la cosa empitjora. No sempre és així, els albano-kosovars van ser ben acollits i això que eren molts: moltíssims.
La pregunta que em torna fer és: quan deixa una persona de ser un refugiat?
Un dels principals problemes dels refugiats és que no obtenguin la nacionalitat del país que els acull. Açò pot ser raonable en el cas dels “primers” refugiats, però és molt discutible que els fills d’aquests, que ja han nascut en sòl estranger, no puguin optar a ser ciutadans d’un nou estat. Quan vaig anar a l’Iran vaig provocar un petit embull perquè havia donat diners a uns refugiats afganesos. La cosa va anar així. Havia canviat 200 dòlars per la moneda legal iraniana, pels quals em van donar un feix de bitllets que feia prop d’un pam. En total, la quantitat que n’havia obtingut era d’1.430.000 dinars (ara no record si era aquesta la moneda, però sí la quantitat). Uns dies després, encara em sobrava més d’un milió, així que cada cop que veia un pobre li donava un “verdon”, que era com coneixien els “guiris”, com jo, els bitllets de 20.000. Mentre els vaig repartir entre els súbdits del país, cap problema; ben al contrari, solament rebia somriure’s d’agraïment. Ara bé, quan els vaig donar a un al·lot que va resultar que era afganès, em van començar a cridar i em deien que en aquell no n’hi havia de donar. Em va molestar i els vaig dir que també eren persones i en tost de donar-los un bitllet, n’hi vaig donar uns quants (tampoc no tants). Va acabar malament, però no em van agredir.
Els refugiats destorben això és un fet. I també destorben els desplaçats: aquelles persones que pertanyen al mateix grup ètnic que les acull: fan nosa. Durant unes setmanes, no hi sol haver gaire problemes, després la cosa empitjora. No sempre és així, els albano-kosovars van ser ben acollits i això que eren molts: moltíssims.
La pregunta que em torna fer és: quan deixa una persona de ser un refugiat?
posted by Francesc Sintes Giménez | 12:33 p. m.
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home