Diari d'un cremat

"L'esbarzer cremava, però no es consumia" (Èxode, 3,2). Estar fet de matèria gairebé ignífuga, m'allarga el turment. Les coses de cada dia que em cal recordar, malgrat que em provoquin moltes visites a un cirurjà plàstic. La "Unitat de Cremats" s'ha convertit en la meva llar. Em començ a plantejar d'alcoholitzar-me a base de "cremadillos"

dimarts, de desembre 9

Mugabe

Pot ser una persona tan animal? És possible que enverini els seus abans de morir? A moltes famílies –moltes és una manera d’expressar-ho—ha passat. Pares que maten els seus fills i després se suïciden... el que passa a Zimbàbue no és el mateix, però alguna cosa hi té a veure.

Els dictadors acaben bojos De fet, per ser dictador alguna cosa no ha de funcionar prou bé al meló. Robert Mugabe ha començat a caminar per un camí sense retorn. Sempre ha estat una mala peça, ara s’està superant. Alguns han callat durant anys davant de les seves bestieses i ara ens ho trobam, Va acabar amb el colonialisme, cert, però des d’aleshores ha estat un desastre. Fam, molta fam han provocat els seus experiment i les seves decisions. Ara, quan és a punt de perdre el poder sembla que vulgui deixar un país sense habitants: els està emmetzinant? Provocar el còlera ja té nassos. Caldria intervenir-hi ja. Qui? Aquest és el problema. Si ho fan els de sempre sentirem a dir que hi ha interessos econòmics ocults. Si no ho fan ells qui ho farà? M’és igual sí algun país hi té un interès, primer cal eliminar la bèstia, després ja traurem l’ocupant.

Powered by Blogger

Free Web Counters
Free Counter