Diari d'un cremat

"L'esbarzer cremava, però no es consumia" (Èxode, 3,2). Estar fet de matèria gairebé ignífuga, m'allarga el turment. Les coses de cada dia que em cal recordar, malgrat que em provoquin moltes visites a un cirurjà plàstic. La "Unitat de Cremats" s'ha convertit en la meva llar. Em començ a plantejar d'alcoholitzar-me a base de "cremadillos"

dilluns, de juny 25

Alí el Químic

Hi insistesc, mai no vaig entendre el clam de “No a la guerra”. I no perquè no hi estàs d’acord, sinó perquè el lema era incomplet. En realitat, l’havien d’haver susbtituït per “No a la guerra. Sí a l’extermini kurd”.

Massa vegades hi ha molt d’interès a salvar col·lectius tot sacrificant-ne d’altres. En el cas de la invasió anglo-americana de l’Iraq, va succeir talment així. Ja havia passat el mateix durant la II guerra Mundial, quan el Papa en voler protegir els catòlics va callar davant de l’Holocaust.

Els més de 180.000 kurds que van ser exterminat per Alí el Químic, no van provocar ni una llàgrima de moltes persones d’occident. Tampoc no es plorar gaire pels xiïtes ni pels caldeus ni pels àrabs de les maresmes.

1 Comments:

Anonymous Anònim said...

sobre aquestes tribus que habitaven l'Irak, n'han quedat testimonis escrits com aquell llibre LOS ARABES DE LAS MARISMAS DE WILFRED THESIGER (ed. Península), d'una honesta bellesa poc habitual en les cròniques de viatges.

de juny 25, 2007 5:31 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

Powered by Blogger

Free Web Counters
Free Counter