Diari d'un cremat

"L'esbarzer cremava, però no es consumia" (Èxode, 3,2). Estar fet de matèria gairebé ignífuga, m'allarga el turment. Les coses de cada dia que em cal recordar, malgrat que em provoquin moltes visites a un cirurjà plàstic. La "Unitat de Cremats" s'ha convertit en la meva llar. Em començ a plantejar d'alcoholitzar-me a base de "cremadillos"

divendres, de juny 22

Va guanyar Hamas

La meva simpatia per Hamas és nul·la. Entenc perfectament que els israelians no hi vulguin parlar. De fet, és complicat de mantenir una relació amb aquella persona que tampoc no vol tractes amb tu. És més, és impossible fer-ho amb qui et vol destruir, cosa que no sempre és entès per part dels europeus, més ocupats a justificar el seu antisemitisme que a aplicar una política lògica. Tanmateix, no entenc que alguns governs vulguin mantenir relacions amb un partit al-Fatah que va perdre les eleccions.

Que la major part del món doni suport a Mahmoud Abbas em sembla raonable, però no que ho faci com ho està fent. Qui va guanyar les eleccions fou Hamas. No parlar-hi és legítim, però actuar com si les hagués guanyades un altre, com a mínim és discutible. El president és Abbas, però el govern ha de ser de Hamas. Si cal trencar les relacions amb l’ANP mentre comandi aquesta tropa de terroristes, es fa i punt, però sense fer veure que el govern dels islamistes no és legítim.

Powered by Blogger

Free Web Counters
Free Counter