Drets d’animals i plantes

Fa uns anys el Consell Insular de Menorca recollia signatures –en un llibre enquadernat- no sé ben bé per a què. A més a més de signar, també hi podies deixar un comentari. Els funcionaris ens tornaven per evitar que ningú no fes malbé el llibre. Durant el meu torn, un dels que van signar –col·laborador a Illencs (www.illlencs.com)-- va escriure una referència que em va semblar molt encertada i agosarada alhora. Més o manco, deia que tant de bo que a més a més dels drets de les persones, l’any següent hom començassin a tenir en compte els drets dels animals i de les plantes. Aquest comentari, que a molts que el llegiren els semblà extravagant, contenia una veritat per a mi inqüestionable; segurament perquè també dec ser extravagant.

Ahir dilluns, el diari Avui publicava un article sobre el Pi d’en Xandri, un arbre de 230 anys que en fa deu va patir una agressió increïble. Uns forassenyats el van intentar tallar. No van arribar a aconseguir-ho ja que la seva soca feia (fa?) 3,60 metres i es veu que es van cansar abans. L’arbre encara és viu, però necessita crosses i en necessitarà fins que es mori. Sembla ser que pot viure fins als 300 anys. De moment només un 15% de la ferida ha cicatritzat. Arran de llegir-ne la història vaig recordar el comentari del suposat “extravagant”. Només era un pi. Només era un moix, només... L’home es considera un ésser superior. Esper que algun dia tracti millor animals i plantes. Sembla utòpic i una “boutade”, però encara no fa dos-cents anys tampoc no es considerava la possibilitat d’atorgar drets als negres. I a alguns països les dones encara no tenen gaires drets. Ara que els científics diuen que no som molt diferents d’altres animals i que fins i tot compartim més d’un 90% dels gens d’insectes, tal vegada estam més prop de ser més delicats amb els altres éssers vius. D'animals, en podem menjar, el que no entenc és que se'ls mati de qualsevol manera.