PRESIDENTS

Hi torn a insistir: és un error que els presidents de les repúbliques tenguin massa poder. Aquesta setmana, en tenim un bon exemple amb en Bush i –no n’estic segur— amb Daniel Ortega. Dos tipus d’eleccions diferents, poden acabar provocant amb dificultats legislatives a EUA i Nicaragua. Bush ha perdut poder perquè ja no dominarà a les cambres; són les cambres les que dominaran. I Daniel Ortega és president –aquest cop legítimament— amb un 52 % del poble en contra. En aquest no sé quina és la distribució dels escons parlamentaris.

Ignor com funciona Nicaragua, però em fa por que el sistema sigui el mateix que el de Xile quan va guanyar Allende. Aquest va ser president amb prop de dues terceres parts del país en contra, la qual cosa va provocar el que tots sabem. Tenc i mantenc la teoria que el president d’un país ha de ser un “florero”, una mena de rei constitucional. Si disposa de poder però no domina les cambres legislatives, el poder no li serveix de res. Aquesta meva teoria és fàcilment desmuntable. El país més poderós del món ha arribat a aconseguir aquesta força sense canviar el sistema que jo critic. Dec estar equivocat, segurament. A més a més, mai no hi ha hagut cap cop militar, etc. Sempre ha estat democràtic. Donar dret de veto al president no em convenç. Que les cambres puguin tombar les seves propostes, em fa l’efecte que no té sentit.

A Europa, excepte a França, els presidents són “floreros” o reis –una altra manera de disposar d’un cap d’estat sense poder--. Les eleccions més importants són aquelles en què s’escull –indirectament— el president del govern o el primer ministre –el nom depèn del país—i no les que serveixen per triar el cap d’estat. Als EUA, el cap de l’exèrcit és Bush, i aquest pot actuar sense tenir en compte el parer de la Cambra de Representants. Algú pot dir que amb el sistema que defens Aznar va fer el mateix. És cert, però també ho és que si hagué demanat el suport del Congrés per decidir si Espanya estava a favor de la invasió d’Iraq, com que tenia majoria absoluta, l’hauria obtingut. Això no passa als EUA. En Bush podria atacar Mèxic sense encomanar-se a ningú. Ho trob absurd.