Saddam condemnat a mort

Condemnar a mort Saddam Hussein em dol. Jo preferiria que el tanquessin fins que es morís. Aquesta personatge sinistre, que va provocar una mitjana de 425 morts diaris durant el seu mandat (segons algunes fonts els morts arribaren a 450), acabarà penjat d’una forca i no afusellat, com ell volia. En el judici actual només li imputen una mínima part dels seus crims. En va fer de molt grosses sense que ningú no obrís la boca. El que ban patir kurds, xiïtes i els habitants de les maresmes de Bàssora és molt greu. D’aquest darrer cas, se n’ha parlat poc. Va dessecar les maresmes per fer fugir els que no va ordenar matar. El paisatge de la zona era extraordinari i d’un gran valor ecològic.. Les construccions, fetes amb jocs, eren impressionants: vertaderes catedrals.

També va aconseguir fer minvar substancialment la població autòctona de les terres iraquianes: els assiris i els caldeus. Aquests i els marsh, els pobladors de les maresmes citats abans, pràcticament van ser expulsats del seu país, lentament ocupat pels àrabs. I posteriorment arabitzat culturalment. El tema de l’arabització ha estat comú a molts d’indrets conquerits per aquest poble.

La guerra no ha resolt el conflicte entre les ètnies de l’Iraq. És ben possible que l’Estat es dividesqui en tres, cosa que m’agradaria, sobretot pel que fa als kurds, a qui deuen un estat des de 1920 i que per culpa de França no es va arribar a formar. Tanmateix, la divisió no arranjaria els problemes d’assiris i caldeus. País, estat, nació... termes que no són el mateix. Un Kurdistan independent seria percebut com una provocació per als altres estats que ocupen el territori kurd: Síria, Turquia, Iran...

En definitiva, Saddam, com Ceucescu, haurà mort massa prest. Aquest, tot just va patir unes hores de captiveri. Ell i la seva esposa, una analfabeta funcional que es feia passar per una científica, no van pagar pel mal fet; Saddam tampoc. Solament patirà la humiliació que representa la forca per a qui es considera un gran militar i darrerament es fa passar per un bon musulmà. Ja sol passar. Els grans criminals de la història de la humanitat no reben el càstig que mereixen.