Diari d'un cremat

"L'esbarzer cremava, però no es consumia" (Èxode, 3,2). Estar fet de matèria gairebé ignífuga, m'allarga el turment. Les coses de cada dia que em cal recordar, malgrat que em provoquin moltes visites a un cirurjà plàstic. La "Unitat de Cremats" s'ha convertit en la meva llar. Em començ a plantejar d'alcoholitzar-me a base de "cremadillos"

dilluns, de novembre 13

ÉS UN MARXISTA, NO UN CAPELLÀ

La frase de Pinotchet “No és una capellà, és un marxista”, referida al sacerdot Antoni Llidó, no sé ben bé com es menja. Aquest prevere i Joan Alsina, entre d’altres, van patir la repressió del general després del cop d’estat a Xile. Com que eren marxistes, el militar se sentia justificat a torturar-los. És el que sol passar quan els militars es dediquen a una tasca per a la qual no han estat triats.

Resulta curiós que aquests dos capellans vagin ser torturats i assassinats per ser marxistes, mentre que el polonès Jerzy Popieluszko vagi rebre el mateix tracte per no ser-ho. Aquestes tres morts, i moltes més, no es poden justificar. Tanmateix, em sembla recordar que qui va eliminar Joan Alsina se’n va penedir i em sembla que fins i tot volia conèixer la família de qui va matar.

L’Església, tan criticada per molts –jo mateix--, ha estat niu de molts reductes antidictadures i això també cal que l’hi reconeguem. És cert que s’ha oposat més a les dictadures marxistes que no a les altres i que quan s’ha oposat a una d’aquestes no ho ha fet com a Església, sinó que han estat preveres individuals (o bisbes) els que s’han enfrontat al poder. En qualsevol cas, cal admetre la seva tasca. Record que quan vaig visitar Polònia –durant l’etapa comunista—els dos llocs més visitats de Varsòvia eren la tomba del cardenal Wyzinsky i l’ambaixada dels Estats Units. En el primer cas per retre-li homenatge com a símbol anticomunista i en el segon per demanar visats per fugir del país.

Entenc que ser marxista i capellà no lliguen gaire, però això no una excusa que es pugui emprar per torturar ningú. La feina d’un militar és defensar el seu país d’un enemic exterior i sempre sota les ordres dels seus superiors. Moltes vegades he insistit que Jaruzelski ha estat dels pocs militars que no s’han aprofitat del seu càrrec. El seu cop d’estat a Polònia va evitar la invasió de les tropes soviètiques per acabar amb Solidarsnoc. Ara bé, sota el seu comandament uns policies van matar Popieluszko. Pinochet va provocar 3000 morts, Jaruzelski les va evitar, però ambdues dictadures són condemnables.

Powered by Blogger

Free Web Counters
Free Counter