Diari d'un cremat

"L'esbarzer cremava, però no es consumia" (Èxode, 3,2). Estar fet de matèria gairebé ignífuga, m'allarga el turment. Les coses de cada dia que em cal recordar, malgrat que em provoquin moltes visites a un cirurjà plàstic. La "Unitat de Cremats" s'ha convertit en la meva llar. Em començ a plantejar d'alcoholitzar-me a base de "cremadillos"

dimecres, de novembre 22

UN ALTRE GEMAYEL ASSASSINAT

L’assassinat de Pierre Gemayel pot comportar greus conseqüències al Líban i de passada a tota la zona. Record com si fos avui el dia que van matar el seu oncle Bechir Gemayel, president del Líban des de feia poc. Jo estava escoltant un partit de competició europea del Barça per la ràdio, quan van interrompre la transmissió per donar la notícia. Mitja hora més tard es va repetir la història. En aquest cop, la notícia era la mort de Grace Kelly, la princesa de Mònaco. És per això que ho record tan bé. Em sembla recordar que poques hores després s’escollia Amin Gemayel, germà de l’assassinat, com a president.

Uns dies després d’aquella mort. La Falange libanesa es revenjava. El resultat d’aquesta revenja va ser que 328 homes palestins, 15 dones i 20 al·lots de la mateixa nacionalitat, a més a més de 109 libanesos, 21 iranians, 7 sirians, 3 pakistanesos i 2 algerians. Aquestes xifres són les que va donar la Creu Roja. Els morts vivien a Sabra i Xatila.

Pierre Gemayel, l’assassinat ahir, era un dels dirigents de la Falange, per la qual cosa la situació pot acabar malament.

Per cert, tres anys més tard de la matança detallada més amunt, durant maig de 2005, van ser milicians musulmans els que van entrar a un camp de refugiats palestins. Curiosament el camp era Xatila. Segons l’ONU van matar 635 persones i en van ferir més de 2500. Ningú no va piular.

Powered by Blogger

Free Web Counters
Free Counter