Imposts: rebaixa i frau

Rebaixen els imposts. És una bona notícia. Amb aquesta mesura, recaptarà més l‘Estat? Hi ha economistes que ho afirmen. Fins i tot citen el cas de Reagan com a exemple. L’Administració d’aquell cowboy tan criticat va promoure una baixada històrica i brutal i va recaptar el doble que Carter. Com vagi gastar aquests ingressos és una altra tema. Certament, va descuidar la protecció dels desvalguts o dels més necessitats i la major part de la despesa la va abocar a incrementar el poder bèl·lic dels EUA, la qual cosa va suposar que l’URSS fos incapaç de seguir-li el ritme i es va acabar enfonsant.

Dels imposts, se’n pot parlar molt. Això no obstant, resta un tema pendent: l’IVA. Aquest impost, que ens venien com a difícil de defraudar, ha acabat engreixant butxaques alienes a les de l’Estat. Tot i que sigui greu el cas de les factures en negre
–de les quals tos abusam de tant en tant--, el més pervers és que més d’un consumidor final abona la taxa al venedor i aquest no la liquida a l’Agència Tributària. No em fa res pagar un impost que gravi el consum a la bossa comuna, però que m’augmentin el preu i que es quedi amb una part –que no li correspon-- un venedor... és un robatori.

Supòs que no ha calat la cultura de liquidar imposts. Si quan compres unes sabates qui te les ven actués correctament, dipositaria en un compte separat la part corresponent a l’IVA. Com que ho mesclen tot (preu de la compra més la part incrementada que correspon a TOTHOM), cada tres mesos els agafa un “patatús” i hala, a córrer per no pagar allò que els hem abonat i no era seu. Em fa pena.

En definitiva, el mateix dia que em sentia satisfet per una rebaixa fiscal, es va publicar que hi havia una altra gran trama per blanquejar diners, evadir imposts, etc.