ECOLOGISTES

Som ecologista radical, ho admet. Malgrat tot, encara comet qualque infracció contra les normes que crec que hauria de seguir. També és cert que des de fa uns anys no intent d’imposar-les a ningú: cadascú és responsable dels seus actes i la llibertat s’ha de respectar, fins i tot quan perjudica, a la llarga, els altres. Com que l’agressió a la col·lectivitat és una cosa molt subtil i mala de definir i provar, no podem culpar els que no actuen d’una manera protectora contra el medi ambient: ALGUNS NO SÓN CONSCIENTS DEL MAL QUE FAN. Això no els exonera, però no els podem considerar criminals. Tanmateix, s’imposa de reeducar-nos per fer compatible el benestar amb el respecte a la natura i amb l’obligació de deixar un llegat suficient als que encara han de néixer.

Llegia fa uns dies que el món –hauríem de dir l’home—consumeix en deu mesos allò que la Terra triga un any a crear. I aquests deu mesos cada cop són menys. És a dir que aquell terme tan repetit de la “sostenibilitat”, fa figa. Estam acabant amb el planeta, som uns inconscients.

Per tot el que he escrit més amunt, i per moltes coses més, em sembla evident que cal canviar la nostra manera d’actuar. Una de les coses que podríem fer és aprendre a viure amb i de les energies renovables. Si aquestes no generen prou energia, caldrà disminuir el consum o bé millorar-les. Avui els molins produeixen més energia que fa uns anys. En haver aconseguit que amb un vent més fluix siguin capaços de generar energia
–bàsicament perquè cada vegada les pales són més amunt— disposam d’una eina sostenible. Però sempre hi ha pegues. Una de les que més em costa entendre és que cada vegada que es vol fer un parc eòlic o un d’instal·lacions de plaques solars, hi ha queixes d’ecologistes sobre la seva ubicació. D’una banda reclamen la implantació d’aquest tipus de plantes generadores i, d’altra banda, mai no accepten on ubicar-les. La conseqüència és terrible: continuam emprant carbó i combustibles fòssils. Continuam escalfant el planeta. Accept que els ecologistes –repetesc que ho som—triïn el lloc on fer aquestes plantes, però, per favor—que en triïn algun d’una punyetera vegada. Som un mal-llenguat