Resistència pacífica

Aquest cap de setmana va tenir lloc un fet extraordinari. Fa anys que em plantejava què passaria si la resistència dels àrabs de palestina esdevenia pacífica. Idò bé, ja ho he comprovat. Ho han intentat i els ha sortit bé. Aquest nou sistema de lluita serà molt perillós per a Israel: no hi poden combatre. Si l’haguessin emprat des de fa temps, la situació seria molt diferent a l’actual. De fet, els jueus la van emprar contra els anglesos i els va anar prou bé, més bé que la lluita terrorista de l’Irgun i de l’Stern.

És cert que la resistència pacífica no és absoluta, ja que alhora segueixen llençant coets “qassam” contra Israel, però és una passa important. Sí, a més amés, les dues tàctiques s’empren alhora, la situació d’Israel resultarà més que perillosa. El contraatac de les forces israelianes seria gairebé impossible: els àrabs haurien donat un cop propagandístic molt important. Si, pel contrari, només empren la via pacífica, el cop seria definitiu.

Mantenc el dubte sobre quina seria la reacció contra el llançament de coets si envoltaven les bases que els tiren de civils. Francament, no voldria ser qui ha de decidir quina ha de ser la resposta.