Paraula de Fidel

En Fidel Castro ha parlat. Segons ell, el poble dels EUA no permetrà que Bush esgoti la legislatura. Quina sort! Vull dir que quina sort que té poble americà de poder prendre aquesta decisió. Ja m’agradaria que el cubà tingués aquesta oportunitat. De fet, només fa quaranta-set anys que el gran Fidel no els deixa opinar –abans era Batista qui tampoc no ho permetia--. Em sembla que la quantitat de barra que té el “comandante” no cap a les seves galtes.

Record que en un dels seus monòlegs –tenia el costum de mirar el divendres la televisió cubana--, va sentir com deia que els cubans no necessitaven votar perquè ja van decidir d’optar per un sistema basat en la “democràcia popular”, que ve a ser una cosa tan representativa i lliure com la “democràcia orgànica” franquista. Segons ell, no cal anar-los demanat cada cert temps si volen canviar de sistema perquè estam parlant d’un poble granadet, que no canvia d’opinió i que per tant no és necessari de plantejar-los si voldrien un altre tipus de govern. Curiós.

Fins i tot les dictadures perden plebiscits o eleccions. No passa gaire, però succeeix. Recordaré una sèrie de casos: Uruguai, Xile, Nicaragua i Turquia. Uruguai va tenir l’honor de ser la primera a perdre un plebiscit, que lògicament fou anul·lat perquè el gran Goyo va trobar que la gent no havia entès la pregunta que li feien en la consulta. Record amb satisfacció aquella votació. El que va fer el poble va tenir molt de mèrit. No podia fer propaganda a favor del NO, així que van emprar la imaginació. El dia abans van omplir Montevideo amb adhesius que deien coses coma ara: “Mañana NO circula el autobús”, etc. Però els millors rètols van ser els que penjaren a botigues de queviures: “Mañana HUEVOS, hasta agotar las existencias”. Sublim!