Estic embullat?

Embull mental? Probablement sí. Insistesc que només tenc clares dues bases: l’ecologisme i el nacionalisme. Tot el que se’n surti, és variable, depèn del moment. Açò no significa que giri per conveniència, crec –només crec— que els canvis d’oponió, en el meu cas, són provocats per noves informacions. Pretendre que el món no barata i mantenir-se estàtic, em sembla una equivocació. Ara bé, hom pot valorar això com a fermesa en les conviccions i tampoc no li manca raó. Personalment, però, som partidari de debatre i deixar-me convèncer.

Vull aclarir això que m’agradaria poder votar una vegada (i prou!) el PP. Descart d’entrada votar opcions més radicals. M’agradaria votar els Populars per treure’m una fòbia de sortida. Evidentment, el vot no podria ser a les nacionals –que no m’interessen— ni a les de l’Ajuntament de Cabildolàndia... mentre hi hagi segons qui. Em queden poques opcions. A les europees és impossible perquè ells volen circumscripció única i això no ho puc acceptar. Al CIM, tampoc no ho puc fer per allò que no vull votar les que em puguin comandar –hi faig feina--. Em queden dues opcions: la nova (Parlament de les Illes) o –encara que es contradiu amb la negativa a votar en les nacionals— al Senat. En qualsevol cas, hauria de ser un vot perfectament inútil. Què més inútil que el Senat actual? Si es refés del tot... podria obviar la fòbia. Si fos una cambra que representés de veritat les nacions del ‘Estat...

Som anarquista? Probablement. També cal aclarir que en fer anys he vist cada cop més clar que l’anarquia és utòpica. Dit això, on se sent més còmode un anarquista? Triant una opció comunista, evidentment que no. Una d’extrema dreta, tampoc. Hi resten la conservadora, la socialista, la liberal, la democratacristiana i la socialdemòcrata. Teòricament, aquestes tres darreres són les que permeten atracar-s’hi més i, dintre d’elles, consider que el liberalisme és la que exigeix o ofereix més poc govern. Amb tot, el liberalisme té un defecte gran. En defensar al màxim la iniciativa privada, consent que hi hagi certes agressions a la col·lectivitat. Un cas evident és el de la destrossa del medi ambient, que és un bé de tots i que no es pot furtar ni als d’ara ni als que vindran darrere. No ho sé, però em sembla que no estic tan embullat com pot semblar.

Em direu que nacionalisme i anarquisme són contradictoris. Hi estic d’acord. Però també pens que el nacionalisme no agressiu, permet la supervivència de pobles amenaçats. No sé què n’opinarien Darwin i sa Monea d’illencs.com, sobre això. Tal vegada s’hagi de permetre que el procés sigui natural i que una nació desaparegui per selecció natural, repetesc la paraula “natural”. No ho sé. Em dol que desaparegui una espècie i un poble. Estic convençut que es fonen amb ajut extern. Animal i plantes desapareixen sobretot per la intervenció de l’home, i les nacions ho fan perquè una de més forta l’anihila. Please, que tornin els ecolingüistes! Vull defensar el meu poble! O els meus pobles, si en tenc més d’un. Els tenc?