Diari d'un cremat

"L'esbarzer cremava, però no es consumia" (Èxode, 3,2). Estar fet de matèria gairebé ignífuga, m'allarga el turment. Les coses de cada dia que em cal recordar, malgrat que em provoquin moltes visites a un cirurjà plàstic. La "Unitat de Cremats" s'ha convertit en la meva llar. Em començ a plantejar d'alcoholitzar-me a base de "cremadillos"

dijous, de desembre 14

Estic embullat?

Embull mental? Probablement sí. Insistesc que només tenc clares dues bases: l’ecologisme i el nacionalisme. Tot el que se’n surti, és variable, depèn del moment. Açò no significa que giri per conveniència, crec –només crec— que els canvis d’oponió, en el meu cas, són provocats per noves informacions. Pretendre que el món no barata i mantenir-se estàtic, em sembla una equivocació. Ara bé, hom pot valorar això com a fermesa en les conviccions i tampoc no li manca raó. Personalment, però, som partidari de debatre i deixar-me convèncer.

Vull aclarir això que m’agradaria poder votar una vegada (i prou!) el PP. Descart d’entrada votar opcions més radicals. M’agradaria votar els Populars per treure’m una fòbia de sortida. Evidentment, el vot no podria ser a les nacionals –que no m’interessen— ni a les de l’Ajuntament de Cabildolàndia... mentre hi hagi segons qui. Em queden poques opcions. A les europees és impossible perquè ells volen circumscripció única i això no ho puc acceptar. Al CIM, tampoc no ho puc fer per allò que no vull votar les que em puguin comandar –hi faig feina--. Em queden dues opcions: la nova (Parlament de les Illes) o –encara que es contradiu amb la negativa a votar en les nacionals— al Senat. En qualsevol cas, hauria de ser un vot perfectament inútil. Què més inútil que el Senat actual? Si es refés del tot... podria obviar la fòbia. Si fos una cambra que representés de veritat les nacions del ‘Estat...

Som anarquista? Probablement. També cal aclarir que en fer anys he vist cada cop més clar que l’anarquia és utòpica. Dit això, on se sent més còmode un anarquista? Triant una opció comunista, evidentment que no. Una d’extrema dreta, tampoc. Hi resten la conservadora, la socialista, la liberal, la democratacristiana i la socialdemòcrata. Teòricament, aquestes tres darreres són les que permeten atracar-s’hi més i, dintre d’elles, consider que el liberalisme és la que exigeix o ofereix més poc govern. Amb tot, el liberalisme té un defecte gran. En defensar al màxim la iniciativa privada, consent que hi hagi certes agressions a la col·lectivitat. Un cas evident és el de la destrossa del medi ambient, que és un bé de tots i que no es pot furtar ni als d’ara ni als que vindran darrere. No ho sé, però em sembla que no estic tan embullat com pot semblar.

Em direu que nacionalisme i anarquisme són contradictoris. Hi estic d’acord. Però també pens que el nacionalisme no agressiu, permet la supervivència de pobles amenaçats. No sé què n’opinarien Darwin i sa Monea d’illencs.com, sobre això. Tal vegada s’hagi de permetre que el procés sigui natural i que una nació desaparegui per selecció natural, repetesc la paraula “natural”. No ho sé. Em dol que desaparegui una espècie i un poble. Estic convençut que es fonen amb ajut extern. Animal i plantes desapareixen sobretot per la intervenció de l’home, i les nacions ho fan perquè una de més forta l’anihila. Please, que tornin els ecolingüistes! Vull defensar el meu poble! O els meus pobles, si en tenc més d’un. Els tenc?

2 Comments:

Anonymous Anònim said...

Tenies raó: per tres cops es va poder votar a HB in Menorca; jo anava errat de gomes. Açò d'anar a votar és com fotre un polvo, vull dir, que no t'has de repentir de res, ni molt manco, lamentar-ho. Fet al fet! La lògica del fet contemporani no es pot analitzar amb una altra lògica anacrònica. Apa, que la salut ens acaroni!

de desembre 14, 2006 8:06 p. m.  
Anonymous Anònim said...

compartesc amb tú el sentiment ecologista, amb el que hem de ser radicals per pura supervivència de l'especie humana, sens dubte; però discrep del sentiment nacionalista. Es pot defensar lo propi perfectament (i s'ha de fer a fons i sense complexes), sense necesitat de militar dins d'un nacionalisme, massa interesat amb accentuar el que ens diferencia de la resta. Al PP, que practica un nacionalisme espanyolisme radical i sense sensit, pots esperar uns anys a votar-lo, de moment no és gens prudent.
Josep Carretero

de desembre 15, 2006 12:20 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

Powered by Blogger

Free Web Counters
Free Counter