Dictadors democràtics

Mai no votaria Chávez, però no entenc com se'l pot tractar de dictador. De moment, no ho és. Se'l pot qualificar de moltes coses, ara bé, entre aquestes, no hi entra l'esmentada. La seva victòria ha estat clara i legítima i, per tant, als que no ens agrada no ens resta cap altra cosa que lamentar-nos i punt.

Se'l pot qualificar de demagog –i jo ho faig--, de brut i de mal gestor –amb més d'un encert prou evident--, però no de trampós. Denunciar la manipulació dels mitjans informatius és un argument falaç: o és que a l'Estat espanyol no hi ha manipulació informativa? On més discrep amb Hugo Chávez és en el fet de voler modificar la Constitució i fer-ne una a mida. Això tampoc no és nou, altres ho han fet abans: aprofitar la democràcia per esdevenir dictadors. Donaré dos exemples: Hitler i Mugabe, un feixista i l'altre d'esquerres. Sovint sentim a dir que Hitler va ser escollit pel poble alemany, quan de fet no va anar ben bé així. Va arribar al poder d'una manera legal, certament, però tenia minoria a la cambra parlamentària. Només quan, poques setmanes després va concórrer a unes segones eleccions va obtenir la majoria absoluta... i la va emprar per erigir-se en dictador. I encara més, en aquestes segones eleccions –en què arrasà-- no hi va poder participar tothom.

Canviar les regles, com vol fer Chávez, no és acceptable. La qüestió és: com podem oposar-nos a modificar una constitució si el vot es lliure? No ho sé, però em sembla legal. El que no ho és, és fer com alguns partits islamistes (no dic islàmics), que un cop guanyen volen implantar la xara i no permetre que qui vulgui opti a guanyar les properes convocatòries: això sí que és una dictadura