Millor sense Pinochet

Ahir va ser una gran dia, tot i que em vagi precipitar i escriure un text irònic que malauradament s'ha publicat a UH. Tant me fa. La resta del contingut la subscric igualment. Pinochet ha mort. És un bona notícia... a mitges. M'ha faltat el judici i l'empresonament per estar del tot content. Ha mort una bèstia, un corrupte i un assassí. De moment ja he fumat la meitat del que normalment fum. Ara que es mori l'altra bèstia i em fumaré un havà ben gros.

Alguns no critiquen Pinochet, altres callen davant Kim Jong Il, com callaven davant de son pare, i tampoc no piulen sobre Castro. Els dictadors d'Amèrica del Sud van morint poc a poc. Stroesner ens va deixar fa uns mesos... El món està millor sense aquesta tropa. Lentament els personatges de la Guerra Freda es moren. Per desgràcia ha començat un enfrontament nou: Occident contra l'Islam. O l'Islam contra Occident. O millor encara: part de l'Islam contra part d'Occident.

Em fa l'efecte que hi ha massa silencis còmplices. Com es pot alegrar algú que Daniel Ortega sigui president de Nicaragua? Puc entendre que hi hagi persones que estiguin satisfetes per la victòria d'un president sandinista, però no que es decantin per aquest líder en concret, un assassí. Pinochet no ha estat jutjat, com tampoc no ho van passar pels tribunals ni Arias Navarro, ni Girón de Velasco ni Carrillo... De fet, només volen empresonar els contraris i no volem ni investigar sobre els mites que ens hem creat. Qui està disposat a estudiar la vida de Gandhi?Qui ho faci, hi trobarà moltes coses fosques. Val a dir que no era cap assassí, però el tracte que va dispensar a la seva família no va ser massa modèlic.