MANIPULACIÓ INFORMATIVA

El grau de manipulació informativa a què han arribat alguns professionals frega l’absurd. Ahir mateix, als telenotícies de TV3 tenien una curiosa manera de divulgar la notícia de la presa de possessió de Robert Gates com a secretari de Defensa dels EUA
–a veure si ens acostumam d’una vegada a no escriure EEUU en català--, en substitució de Rumsfeld. Segons els professionals de la casa, el nou secretari recomanarà avui
–justament avui-- al president d’aplicar una nova estratègia a Orient Mitjà.

Francament, dit així, em sembla una estupidesa. En sentir la notícia feia la impressió que tot el personal de TV3 estava assabentat de les intencions de Gates, mentre que a Bush la nova política li vindria –avui-- de nou. Així va el món. Jo diria que el cas deu ser exactament el contrari. Només cal aplicar la lògica. Deu ser Bush (o com a molt el seu partit) qui, conscient del seu fracàs i del de Donald Rumsfeld, ha escollit una persona que pot capgirar la situació. Dubt molt que hagi triat un republicà a l’atzar, sense saber com és i què pensa i que aquest li dirà que fins ara s’havia equivocat.

Però no són únicament els periodistes els que manipulen. L’altra dia llegia una carta publicada als mitjans de premsa menorquins i signada pel Comitè de Solidaritat amb “Part” dels Pobles d’Amèrica Llatina –els misquitos mai no compten— en què destacaven el gir a l’esquerra d’Amèrica Central i del Sud. Tot i que això és bastant cert, no ho és en dos dels casos: Nicaragua i Xile. A ambdós països hi ha presidents, però només presidents, que podríem qualificar d’esquerres. A Nicaragua la dreta té majoria a la cambra parlamentària (49 diputats contra 41, és a dir majoria absoluta) i a Xile no hi ha hagut més que un relleu a la Presidència. El govern segueix essent el mateix que l’anterior, l’única diferència és que basant-se a l’acord a què van arribar fa uns anys, ara corresponia a la socialista de presentar-se com a cap del govern. En realitat hi ha una coalició entre democratacristians i socialistes. La mateixa que hi havia fins ara. Solament han canviat de president: Ricardo Lagos per Michelle Bachelet. Aquesta, abans era ministre de Defensa --i prèviament de Salut entre 2000 i 2002-- i ara és presidenta. Val a dir que Lagos també pertany a un partit d’esquerres, però cal especificar que des que Xile va recobrar la democràcia, la major part dels partits moderats han governat plegats. I el sistema ha funcionat prou bé. Tant que continua. Així, abans l’esquerra va donar suport a democratacristians com Patricio Alwyn i Eduardo Frei Ruiz-Tagle (fill de l’històric Eduardo Frei) i ara aquells fan el mateix. Afirmar que l’esquerra ha avançat a Xile, em sembla tan absurd com assegurar que en fer fora l’assassí de Pinochet, va guanyar la Democràcia Cristiana. Sense els vots socialistes, no ho hauria fet, no hauria governat.