Quinze anys sense la Unió Soviètica

Avui fa quinze anys que va desaparèixer la Unió Soviètica. Aleshores vaig tenir un gran disgust. Ara estic content, però a mitges. Sempre he estat un fan del equips esportius soviètics, per la qual cosa m'emprenyava molt quan sentia a dir que tal jugador era rus. Sovint no era. Avui, som seguidor dels equips russos i em dol veure que no guanyen tantes vegades com jo voldria.

En visitar Rússia, no vaig trobar cap persona que em lloàs Gorbatxov. No ho entenia. Com era possible que aquell home, tan estimat a Occident fos malvist al seu país? La resposta era que, per culpa seva, s'havia dissolt un gran estat. En trobar un pobre pels carrers, i no era difícil de trobar-ne, li demanava si vivia millor aleshores o durant l'època comunista. Tots em deien que amb el comunisme estaven millor, però que preferien malviure que no tornar enrere. Així mantenien l'esperança que les coses milloressin. En dir-los que jo era comunista, em tractaven de boig. Però com és possible?, em demanaven. Fins i tot un va tornar cap enrere i va insistir: “Però, n'estàs segur?”. El lament i la fòbia a Gorbatxov venia d'una altra banda. Rússia no havia estat com Madrid amb tractar amb les repúbliques. Els havia ajudat i ara ningú no reconeixia l'esforç del russos. A més a més el desastre econòmic de la planificació era immens. Els autocars, per exemple, solien tenir el vidre de davant trencat. Era increïble que totes les llunes estàssin trencades. No les podien canviar perquè eren fabricades Iugoslàvia i la situació era la que era. Els avions també tenien problemes. Una república fabricava les rodes, una altra els motors... La flota d'Aeroflot s'havia repartit entre tots. A Uzbequistan li va tocar un sol avió. Mentre no era ple, no sortia. A vegades trigava hores. Jo vaig tenir sort i solament vaig esperar una hora i mitja per anar a Urguenx.

Acabaré. En dissoldre's, entre vint-i-cinc i trenta milions de russos van passar a ser ciutadans d'un altre país. Si tenim en compte que Rússia perd un milió d'habitants per any, açò era i és molt greu.
Hom calcula que cap a 2050, solament hi haurà noranta milions d'habitants a un país enorme.
En canvi les repúbliques asiàtiques creixen i creixen. Què passarà? Pakistan sol, prest els passarà. Un país hiperpoblat, i molt armat, veu tot Sibèria semibuit. La situació pot esdevenir perillosa.