Diari d'un cremat

"L'esbarzer cremava, però no es consumia" (Èxode, 3,2). Estar fet de matèria gairebé ignífuga, m'allarga el turment. Les coses de cada dia que em cal recordar, malgrat que em provoquin moltes visites a un cirurjà plàstic. La "Unitat de Cremats" s'ha convertit en la meva llar. Em començ a plantejar d'alcoholitzar-me a base de "cremadillos"

dimarts, de gener 2

Imatges de Saddam penjat

Era previsible. A Youtube es pot veure com va morir Saddam. No em referesc a les imatges que vam poder veure per la televisió, sinó tot el procés. Va morir instantàniament, el botxí sabia fer la seva feina. Ja m’ho semblava, en veure la llargària de la corda i la posició del nus. Els nazis el col·locaven just a l’altra banda per perllongar l’agonia dels penjats. Hi ha molta diferència entre morir estrangulat a fer-ho desnucat.

El fet que Youtube pengi aquestes imatges no sé si està gaire bé. Diria que no. I si afirm això, per què m’ho vaig mirar? Bona pregunta. Tot sembla indicar que som morbós i que no tenc entranyes. Per culpa de gent com jo, les imatges s’han fet públiques.

Per què ho va filmar algú? Per què no s’han retirat? Massa preguntes i poques respostes que demostrin que el seny encara existeix. Saddam va morir immediatament, em sembla bé. Bé, que morís ràpidament, vull dir: la seva execució em sembla una errada. El millor càstig era ficar-lo en una cel·la no massa gran fins a la seva mort. Cadena perpètua. Sense els diner que va robar, sense els seus fills –que va perdre— i sense res de res, hauria purgat els seus crims: 450 morts diaris de mitjana durant el seu mandat.

Powered by Blogger

Free Web Counters
Free Counter