La realitat segons Batasuna

Poques vegades m'havia sentit tan insultat. El fet que, com he dit diverses vegades, sigui un exvotant de l'esquerra abertzale, em fa sentir bastant pitjor. Més enllà que el govern sigui dèbil, que estigui presidit per una persona que no se sap imposar –tot i que em cau simpàtic--, la realitat és la que és.

Reconec que aquest cop no he seguit la televisió basca i ho lament. Ho lament perquè sovint he comprovat que les altres televisions extreuen frases d'un discurs i així en manipulen el contingut. Tanmateix, les afirmacions de Joseba Álvarez i de Pernando Barrena, em semblen una ofensa. En referir-se a l'atemptat a la T-4 (aquesta que és una prova que Madrid només ens xucla), el primer va afirmar que hi ha una intenció evident de continuar avançant , de buscar la solució i els compromisos; el segon va afirmar que Batasuna no tenia constància expressa que s'hagués trencat l'alto el foc. En açò, jo li dic barra. Si contemplar la destrucció de la terminat i un munt de cotxes fets puré per una càrrega d'explosius descomunal, no és prova suficient del trencament de l'alto el foc, no sé què punyetes ho deu ser.

Estic gairebé segur que ETA no volia matar sinó que solament volia demostrar que si vol pot fer mal, però el fet és que ha tornat a matar i que ha comprovat que els atemptats sempre són perillosos. La reacció de Batasuna és inadmissible. Tenien una ocasió d'or de dir alguna cosa positiva i han obert la boca per negar l'evidència. Del PP, millor no dir res. Del PSOE, poca cosa. De Batasuna... no sé, tal vegada és que es pensen que tots estam sonats i que ens ho creim tot. Probablement, els únics que no viuen en aquest món són ells. Viuen una ficció i volen que els altres hi participem. I jo els votava! Il·lús!