Informació parcial sobre Jerusalem

Informació parcial sobre Jerusalem

He visitat 44 països i una burrada de ciutats d’Europa i Àsia especialment. Avui ja no em moc de casa, per raons que no vénen al cas. Cap ciutat no m’ha impressionat tant com Jerusalem.

Aquest setmana la premsa espanyola –no he llegit la internacional per manca de temps— repeteix que els jueus estan fent obres il·legals prop de l’Esplanada de les Mesquites o la Montanya del Temple (Har haBayit per als hebreus). També aprofiten l’ocasió per recordar que fa pocs anys els jueus van obrir un túnel que passa per sota de l’Esplanada i que això posava en perill l’estructura de la mesquita d’al-Aqsa (tercer lloc sagrat dels musulmans) i la Cúpula de la Roca (lloc sagrat per a musulmans, jueus i cristians). La informació és molt tendenciosa.

En primer lloc, he de dir que el túnel que van obrir fa pocs anys no era una obra nova, sinó que era destapar l’entrada d’un túnel construït fa molts de segles i anterior a l’arribada dels àrabs a la zona.

En segon lloc, em sembla parcialíssima la denúncia que han fet els diaris sobre les obres a l’escala per accedir a Har haBayit. I ho és per diverses raons. L’escala ja existia i era la que permetia que qualsevol que no fos musulmà pogués pujar a visitar l’Explanada. Els musulmans ho poden fer per diversos llocs. Cal recordar que quan Dayan va reconquerir la Ciutat Vella, ell i el govern israelià van decidir que l’Esplanada de les Mesquites (e-haram esh-Sarif, en àrab) romangués sota la sobirania del Waqf, un organisme religiós exclusivament musulmà. La decisió tenia la seva lògica, ja que així s’eliminava una possibilitat de conflicte i, a més a més, els jueus més ortodoxes mai no hi pugen per evitar trepitjar el lloc on hi havia el Sancta Santorum, que se sap aproximadament on era, però no d’una manera exacta. El sobirà de l’Esplanada continua essent el rei de Jordània, cosa que gairebé mai no se sol publicar.

Jerusalem és curiosa. Una ciutat dominada per Israel i amb sobiranies compartides en alguns llocs. Així, el rei de Jerusalem és Joan Carles de Borbó i Borbó, l’única persona que hi pot accedir dalt d’un cavall. I no és una broma.

Però el que em sembla tendenciós és que la UNESCO i la premsa no hagin publicat mai que el lloc sagrat dels jueus està sent destruït des de fa uns anys. Que tones i tones de material del primer i el segon temples s’hagin llençat als fems perquè el Waqf hi vol construir una altra mesquita. A www.har-habayt.org hi trobareu la informació necessària. També la podreu trobar a moltes altres pàgines web que hi ha a la xarxa. D’açò, ni piu. Com tampoc no diuen ni piu del fet que el Mur de les Llàgrimes pateix un greu perill d’ensorrament i que el Waqf no permet que s’hi facin les obres necessàries per consolidar-lo. No acabaria de citar exemples.

Ara que els musulmans demanen de pregar a la mesquita de Còrdova –amb una part de raó--, seria un bon moment per aconseguir reciprocitat. Podrien permetre a cristians i a jueus no temorosos de trepitjar el Sancta Santorum de visitar la famosa Roca del Dom que hi ha al mig de l’Esplanada (no és una mesquita com se sol afirmar), o accedir sense entrebancs a Machpelah, o a altres llocs sagrats. I, per suposat, no tallar el coll als que porten una Bíblia a Aràbia Saudita.