Diari d'un cremat

"L'esbarzer cremava, però no es consumia" (Èxode, 3,2). Estar fet de matèria gairebé ignífuga, m'allarga el turment. Les coses de cada dia que em cal recordar, malgrat que em provoquin moltes visites a un cirurjà plàstic. La "Unitat de Cremats" s'ha convertit en la meva llar. Em començ a plantejar d'alcoholitzar-me a base de "cremadillos"

dilluns, de febrer 5

Partits errats de comptes

Esquerra Republicana passarà a la història. La seva estratègia suïcida està duent a les penyes el nacionalisme català. Segons una enquesta publicada fa uns dies en “El Periódico de Catalunya”, per primera vegada en més de 20 anys, els nacionalistes (ells i CiU) serien minoria en el Parlament català: brillant!

Sovint hi ha partits errats de comptes. Els casos més clars són el d’Esquerra, d’IU i dels Verds. Els objectius d’IU m’importen ben poc, però els dels Verds i els de qualsevol força nacionalista me’ls faig meus. Així, bona part de la responsabilitat que comandi el PP a les Illes recau en els Verds, i que ho faci a Ciutadella recau en el Fòrum, és a dir EU amb una altre nom. És evident que ambdues forces tenen dret a concórrer a unes eleccions i també ho és que els seu programa és diferent als dels altres. Ara bé, tenen en compte que en presentar-se poden afavorir el partit que més es decanta dels seus principis? No ho tenc clar. En el cas d’EU, hom diria que és un partit que s’ubica entre PSOE i PSM. Són més a l’esquerra que el PSOE i no són tan nacionalistes com el PSM.
Amb els Verd passa una altra cosa: en presentar-se no aconsegueixen més que restar vots als partits més propers a la seva ideologia i, així, afavoreixen el PP.

Esquerra Republicana és un cas diferent. Em cau simpàtica, tot i que ja no som d’esquerres ni republicà, pel seu nacionalisme, però no entenc que es presenti fora de Catalunya, on aquest espai ja és cobert i on la seva presència resta més que no suma. Estic d’acord amb ells pel que fa a la reivindicació dels Països Catalans, però aquest mateixa demanda la podrien fer a través de forces locals. Pel que fa a Catalunya, no només no ha crescut en pactar amb el PSC, sinó que cada cop perd més força el seu projecte. Fins i tot la tele catalana i la ràdio són cada cop menys “nacionals”. Ja té mèrit el que aconsegueixen. Quin fracàs!

Powered by Blogger

Free Web Counters
Free Counter