Guerra civil a Gaza

Que les coses al món canvien, és un fet evident. Cada cop sembla més possible que el Japó disposi d’armament nuclear. Occident no hi dirà res. Estratègicament, tot sembla indicar que el gran aliat d’Occident en aquella zona ha de ser, per lògica, el Japó. Els altres “països amics”, Taiwan, Tailàndia, Singapur i fins i tot Corea del Sud, només assumiran un paper secundari. L’enemic, forçosament, serà Xina que rep l’ajut de Corea del Nord.

Ja és ben curiós que el Japó, que va envair --i hi va fer autèntics desastres- Xina fa seixanta anys, ara s’hagi de defensar del nou “gran”.

En canvi, ahir es publicava una notícia de les que donen moral: militants d’al-Fatah han estat atesos a hospitals israelians. Més enllà del que hom pugui pensar sobre el fet –la majoria dirà que Israel només ajuda als seus aliats, o enemics no tan perillosos--, el cert és que demostra que la pau és possible. No cal oblidar que no fa gaire anys al-Fatah era un grup exclusivament terrorista.

Aquest fet, això no obstant, fa evident que Iasser Arafat va cometre una gran imprudència en permetre que Hamàs s’armés i, posteriorment, en treure la majoria dels seus militants de la presó. Ara, a Gaza –un bocí de terra que ocupa la meitat de l’extensió de Menorca—hi ha una autèntica guerra civil o, si més no, el preludi d’un conflicte d’aquest tipus. El pare d’un dels milicians atesos a l’hospital d’Asskelon, manifestava textualment: “Mai no vaig patir així amb els jueus. Mai no ens van fer res com el que està passant”. Sobren el comentaris. I ja em podeu a tornar a dir que som un merda i un sionista. Sí, som sionista i n’estic orgullós.