Fraus electorals

Quan em centr en el tema nacional Hi ha partits que em cauen molt bé: el BNG, el PNB, EA, Esquerra Republicana, el PSM, UCM, Convergència Democràtica de Catalunya, Unió Democràtica i fins i tot UM. Altres parcialment bé: IC, algunes coses del PSC... i finalment n’hi ha que no m’agraden gairebé gens.

El PSC està acabant amb la idea de Catalunya com a país. Curiosament, Esquerra Republicana hi col·labora. Resulta tràgic que uns independentistes es convertesquin amb els destructors del sentiment nacional de Catalunya, que siguin ells els que la rematin com a país. Aquests, que teòricament havien d’insistir a eixamplar el camí iniciat per CiU, quan han tingut poder l’han destrossat. El que han fet amb Televisió de Catalunya i les emissores de Catalunya Radio no té nom.

Però no és d’açò que volia parlar, sinó de l’engany al votant. En pocs mesos n’hi ha hagut dos: a Catalunya i a Veneçuela. Carod-Rovira no va dir en cap moment que reeditaria el pacte amb el s PSc i amb IC. Chávez mai no va parlar d’atogar-se poders especials. Aquests ocultament de les intencions és fer trampa. És possible que si ho haguessin anunciat els resultats haurien estat el mateixos –fins i tot és possible que millor, encara que ho dubt--, però em sembla evident que van amagar què pensaven fer i això els desqualifica.