Un àrab que serà ministre a Israel

Havia d’arribar. Un àrab ha estat nomenant ministre a Israel. És just. Fins ara hi havia hagut àrabs israelians que havien guanyat el premi nacional de literatura i rebut altres distincions, però mai no havien assolit el càrrec de ministre.
Abans de l’arribada dels jueus russos, un 20% dels israelians eren àrabs. Aquest percentatge s’ha reduït pel motiu explicat més amunt. Sovint la gent desconeix que a Israel la llengua àrab també és oficial i que, com he comprovat personalment, les pel·lícules i sèries que passa la televisió estan subtitulades en àrab i hebreu. L’àrab també s’estudia a l’escola: és obligatori.
Amb tot, la situació dels àrabs israelians –tant si són musulmans com si són cristians—no és idíl·lica. Molts consideren que són ciutadans de segona i no els manca raó. És cert que gaudeixen de més llibertat que la majoria d’àrabs que són ciutadans d’altres països. També ho és que tenen llibertat religiosa i que hi ha diputats a la Knesset i fins i tot partits exclusivament àrabs. Parlant amb alguns d’ells, em deien que tot i sentir-se palestins, preferien viure i ser ciutadans d’Israel. Segurament n’hi haurà que discrepen d’aquesta afirmació. Tant de bo aquest nomenament servesqui per a alguna cosa.