Diari d'un cremat

"L'esbarzer cremava, però no es consumia" (Èxode, 3,2). Estar fet de matèria gairebé ignífuga, m'allarga el turment. Les coses de cada dia que em cal recordar, malgrat que em provoquin moltes visites a un cirurjà plàstic. La "Unitat de Cremats" s'ha convertit en la meva llar. Em començ a plantejar d'alcoholitzar-me a base de "cremadillos"

dilluns, de gener 29

Un àrab que serà ministre a Israel

Havia d’arribar. Un àrab ha estat nomenant ministre a Israel. És just. Fins ara hi havia hagut àrabs israelians que havien guanyat el premi nacional de literatura i rebut altres distincions, però mai no havien assolit el càrrec de ministre.
Abans de l’arribada dels jueus russos, un 20% dels israelians eren àrabs. Aquest percentatge s’ha reduït pel motiu explicat més amunt. Sovint la gent desconeix que a Israel la llengua àrab també és oficial i que, com he comprovat personalment, les pel·lícules i sèries que passa la televisió estan subtitulades en àrab i hebreu. L’àrab també s’estudia a l’escola: és obligatori.
Amb tot, la situació dels àrabs israelians –tant si són musulmans com si són cristians—no és idíl·lica. Molts consideren que són ciutadans de segona i no els manca raó. És cert que gaudeixen de més llibertat que la majoria d’àrabs que són ciutadans d’altres països. També ho és que tenen llibertat religiosa i que hi ha diputats a la Knesset i fins i tot partits exclusivament àrabs. Parlant amb alguns d’ells, em deien que tot i sentir-se palestins, preferien viure i ser ciutadans d’Israel. Segurament n’hi haurà que discrepen d’aquesta afirmació. Tant de bo aquest nomenament servesqui per a alguna cosa.

Powered by Blogger

Free Web Counters
Free Counter