Abu Mazen

Abú Mazen, nom de guerra del president de l’ANP, pretén que solament els “oficials” portin armes a la zona que controla. És una bona notícia. A vegades llig comentaris sobre ell, en què li retreuen el seu passat terrorista. Em semblen una mica injusts. Si ha canviat, caldria oblidar el seu passat si això serveix per aconseguir la pau. També Shamir i Beguin van ser terroristes.

Sovint es carrega contra el passat de la gent. No és estrany i si això pot ser un motiu lògic per excloure segons qui de la política –quan un país gaudeix d’una democràcia consolidada--, no ho és tant en tractar-se d’un que necessita algú prou carismàtic per aconseguir algunes fites per al seu poble. Si Abú Mazen és definitivament Mahmoud Abbàs, mereix que li concesquin crèdit. La seva proposta de retira les armes als milicians és una bona notícia. La llàstima és que Iasser Arafat els vagi armar en començar la segona Intifada i que els vagi treure de la presó. Qualsevol cosa que permeti acabar amb la gerra civil serà bona. El que no veig possible és que un estat dividit en dues zones separades per 45 km sigui viable. Tenim el cas de Pakistan, que tampoc no va acabar bé.