Diari d'un cremat

"L'esbarzer cremava, però no es consumia" (Èxode, 3,2). Estar fet de matèria gairebé ignífuga, m'allarga el turment. Les coses de cada dia que em cal recordar, malgrat que em provoquin moltes visites a un cirurjà plàstic. La "Unitat de Cremats" s'ha convertit en la meva llar. Em començ a plantejar d'alcoholitzar-me a base de "cremadillos"

diumenge, de juliol 8

Polònia

La bessonada polonesa continua la seva particular croada contra tot. Juga amb foc? Probablement. Això de criticar els que et paguen no és gaire intel·ligent. Aznar ja a fer el mateix amb Alemanya. Estirava d’aquest país els fons de cohesió i el criticava perquè tenia un dèficit que superava el 3%.

Polònia fa el mateix que feia Espanya fa pocs anys. En aquest cas, la situació és molt més greu ja que part de Polònia ocupa territori alemany. I per si no n’hi havia prou, encara hi ha alemanys i descendents d’alemanys que viuen a Polònia. Algun ha arribat a ser alcalde.

Fa uns anys, el 1989, vaig anar a Wroclaw (l’antiga Breslau alemanya) i mai no havia vist una ciutat més trista. M’agradaria tornar-hi, més que res per veure les reformes que s’hi ha fet des que va caure el comunisme. Quan surt per la tele no la reconec.

La frontera que els soviètics van fixar entre Alemanya i Polònia és absurda. No ho feren per afavorir els polonesos, a qui cediren Silèsia i altres zones, sinó per quedar-se Galitzia, Prússia Oriental... La famosa frontera amb Alemanya, la que talla pels rius Oder-Weisse, és avui travessada per l’economia. Hi ha pocs alemanys a Polònia, però n’hi ha. El que m’agradaria saber és quant n’hi ha a Königsberg, actualment una ciutat russa (Kalinigrad) on el gran Putin vol instal·lar míssils. Entre aquest i els germans Kaczynski (dos feixistes), Europa ho té polit.

Powered by Blogger

Free Web Counters
Free Counter