Eleccions a Cuba

Reobre el Diari. Les eleccions a Cuba en tenen la culpa. Em sembla un fet extraordinari. Qui guanyarà? Fa de mal dir. De fet, hi havia 614 candidats per ocupar 614 escons. Imaginem-nos que un s’equivoca... És possible fer-ho?

El problema de fer coincidir candidats i nombre d’escons no és solament la manca de democràcia tal com l’entenem a Occident. El problema pot venir si a algú se li acut fer una putada a una persona que no li caigui bé. La broma és la broma. O la revenja. Qualsevol cubà pot escriure el nom d’un candidat no proposat i, aleshores, què li passaria, al candidat? Sospit que tindria certes possibilitats de patir represàlies.

Aquesta mena de democràcies: l’orgànica, la popular, la dirigida... no deixen de ser un engany o una dictadura encoberta. Una altra cosa és que hi hagi gent que s’hi senti còmoda. Segur que n’hi ha. Ara bé, com hi pot ser feliç un que sap que mai no podrà ser dirigit com voldria o per qui voldria?

Complicat. Molt complicat.