Diari d'un cremat

"L'esbarzer cremava, però no es consumia" (Èxode, 3,2). Estar fet de matèria gairebé ignífuga, m'allarga el turment. Les coses de cada dia que em cal recordar, malgrat que em provoquin moltes visites a un cirurjà plàstic. La "Unitat de Cremats" s'ha convertit en la meva llar. Em començ a plantejar d'alcoholitzar-me a base de "cremadillos"

diumenge, de gener 20

La religió de la pau?

Mentre uns commemoraven l’Aixura –xiïtes que recorden la derrota i el martiri de Hussein— altres, en aquest cas sembla que sunnites eren detingut a Barcelona, acusats de preparar un atemptat.

És cert que ni PSOE ni PP són responsables del que hagin fet o volgut fer quatre extremistes –de fet, el col·lectiu musulmà tampoc no ho és--, però la seva actuació durant els darrer anys ha estat massa encertada. La d’EU, tampoc.

No sé si tenim un problema, però sospit que sí. Només que hi hagi un 0’5 % de radicals entre els musulmans que han vingut a residir entre nosaltres , tenim un problema. No sé com es pot resoldre. A les bones, és complicat. A les males, no em semblaria correcte.

Part de l’islam sempre té alguna excusa per predicar la violència... tot i que després proclamen que són la religió de la pau. Quina pau? Des de sempre s’ha escampat a garrotades –cosa que també va fer el cristianisme durant segles—i negar-ho és absurd. És possible que sigui la religió de la pau, però es veu que només hi haurà pau absoluta quan tots ens hàgim convertit.

Powered by Blogger

Free Web Counters
Free Counter